Icona
El futur de la Sagrada Família
Com que fa molts anys, quan era un estudiant, vaig viure al barri de la Sagrada Família, em vaig acostumar a ignorar el temple expiatori. Suposo que els passa (o passava) a molts veïns: el gran edifici és allà, enorme, però els teus ulls ja no el veuen, se n’obliden. Ara, però, dos fets m’han canviat aquesta percepció. El primer és que dies enrere, mentre feia un cafè al Born, vaig fixar-me en una noia –una turista– que s’havia tatuat al braç la silueta de Barcelona. Hi ha rampells incontrolables. El dibuix esquemàtic incloïa el perfil de l’hotel Vela, les torres olímpiques, el Tibidabo, l’estàtua de Colom, la torre Agbar i, esclar, la Sagrada Família. Era una Sagrada Família inacabada, sense la torre central. El segon fet és que aquell mateix vespre vaig pujar al Carmel per a la revetlla de Sant Joan i des d’allà dalt, observant la ciutat al capvespre, vaig adonar-me que avui la Sagrada Família ja és una presència abassegadora. Impossible ignorar-la.
Actualment la torre central ja fa 135 metres d’alçada i, quan l’acabin, d’aquí a pocs anys, arribarà als 172 metres i serà la més alta amb diferència de Barcelona. Durant dècades, un dels al·licients de la Sagrada Família era que costaria molt acabar-la. És impossible, dèiem. Veure-la en construcció, amb les grues i els operaris al voltant, era com una promesa de futur. Fins i tot hi havia veus que demanaven aturar-la i deixar-la inacabada. A mesura que s’acosta el dia en què posaran l’última pedra, i els veïns més immediats pateixen perquè els expropiaran la casa, jo em pregunto si té cap sentit continuar. Pensem en tots els ‘souvenirs’ que s’hauran de llençar per obsolets, les guies de viatge, els mapes de la ciutat. La noia del tatuatge se l’haurà de refer, si vol ser autèntica. Potser la solució és que, quan finalment l’acabin, deixin la Sagrada Família tal com està una temporada, esplèndida, i després amb tota naturalitat comencin a desmuntar-la pedra per pedra. I així anar fent tota l’eternitat, construir i desmuntar, pels segles dels segles fins que s’expiïn tots els pecats de la humanitat.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
