L’endimoniat calendari d’ERC

ERC s’enfronta al repte majúscul d’haver de decidir si a Catalunya es forma govern o si se’n va a noves eleccions i ho ha de fer en una situació d’interinitat. L’anunci de dimissió d’Oriol Junqueras com a president del partit, pocs dies després de les eleccions al Parlament i que es va fer efectiva després de les eleccions europees, juntament amb la decisió de Marta Rovira de no tornar a optar a la secretaria general han deixat la formació escapçada, just en el moment en què ha de prendre una decisió transcendental. Per això el partit ja ha anunciat que la decisió relativa a la investidura serà decidida per mitjà d’una consulta a la militància, una cosa que en aquestes circumstàncies es converteix en una via de fuita de l’executiva per evitar prendre i assumir les conseqüències d’una difícil decisió en temps de mudances. Al cap i a la fi, ERC no celebrarà el seu congrés i elegirà la seva direcció, com a mínim, fins a finals de novembre. Això, sempre que la llista proposada per un dels candidats a la presidència obtingui la majoria absoluta dels vots emesos, perquè altrament serà necessària una segona volta prevista per al 15 de desembre, que encara dilatarà més el procés.

Amb aquest calendari intern Rovira, l’encarregada de pilotar les negociacions amb el PSC, ha anunciat davant el Consell Nacional que ERC no vol esgotar el termini per a la dissolució automàtica, el 26 d’agost, i que dona al PSC fins a finals de juliol per assolir un acord, moment a partir del qual considera que es poden intentar altres acords. Els republicans han posat a sobre de la taula quatre carpetes: el finançament singular, la que fins ara ha merescut més atenció i la que es perfila com la condició sine qua non, a més del conflicte polític, amb especial menció a la concreció de l’acord de claredat, la defensa del català i les polítiques progressistes. Les condicions estan fixades i ara correspon al PSC i al PSOE donar una resposta. Però si aquesta negociació fracassa, per a ERC no n’hi ha cap altra de possible, ja que amb Junts per Catalunya no suma prou i el PSC ha reiterat la seva negativa a facilitar la investidura de Carles Puigdemont.

Notícies relacionades

De sobte, facilíssim

No és paísper a vells

Eleccions

En aquest cas, els republicans hauran de decidir com es presenten a les noves eleccions, previstes per al 13 d’octubre, abans del seu congrés i sabent que sense una eventual renovació, com la que reivindiquen els signants del manifest Reactivem l’Esquerra Nacional, les possibilitats de donar per acabat el cicle descendent són molt remotes. El dilema, per tant, serà entre presentar-se en solitari, qui sap si anticipant futurs lideratges, a risc potser de retrocedir encara més, o sucumbir als cants de sirena que arriben des de Junts en favor d’una llista única, que eventualment li podria permetre mantenir l’actual nivell representació. Aquesta opció és una tornada al passat que garantiria la supervivència de Puigdemont i legitimaria les aspiracions de continuïtat de Junqueras. I fins i tot, en funció del format, per exemple si aquesta llista es concebés com una restauració conjunta de l’exili amb l’expresident de número u i Rovira de dos, podria provocar una nova confluència entre els fins ara líders republicans. Això certificaria la continuïtat, almenys a l¡àmbit institucional, a l’espera que el congrés l’avalés també internament recolzant Junqueras. O no..