Visibilitat de les dones directives

En ocasions aquestes mateixes dones fugen de l’exposició pública, afligides de la síndrome de la impostora –quan dubten del seu propi potencial– o de la por que se les acusi d’estar en el càrrec per ser dona o filla de papa. Algunes, a més, reneguen de la perspectiva de gènere. És el cas de Rosa Carabel, consellera delegada d’Eroski, i d’Hortensia Roig, presidenta de l’escola d’empresaris Edem i consellera de Mercadona.

Carabel afirma que en aquest tipus de càrrecs la motxilla és rellevant, "però és igual de pesada sent home que dona". Al seu torn, Roig assegura que en el lideratge "no hi ha gènere", tot i que "hi pugui haver matisos", com que les "dones podem ser més intuïtives i reflexives".

Notícies relacionades

Illa i Sánchez: normalitat i provisionalitat

Multireincidents, el camí més llarg és l’eficaç

Ignorar la perspectiva de gènere en l’alta direcció de les empreses és un error majúscul. Queda fora de tot dubte que aquests llocs de màxima responsabilitat han d’estar ocupats per les persones amb més talent, capacitat, voluntat i ambició, amb independència del seu gènere. Però, tot i que cada persona és un món i tota generalització és odiosa, existeixen dones que encaixen en aquest perfil. Incorporar la seva mirada a la direcció serà clau per a les empreses, que han de ser diverses i inclusives amb la meitat de la població.

Elles, amb independència del que considerin sobre el gènere, han de fer un pas al davant. Només fent-se visibles es convertiran en referents, tant per a altres dones que ja estan a l’empresa, però dubten de si acceptar o no llocs de direcció, com per a les generacions futures.