La vocació blava de Barcelona

El Port Olímpic de Barcelona es troba en la recta final d’una transformació radical, compassada i impulsada per la celebració de la Copa Amèrica. El model definit el 1992 (un pol d’oci nocturn destinat a concentrar-lo i allunyar-lo de zones residencials) va resultar fallit, més enllà de la seva estricta faceta de port esportiu, per motius de seguretat i de qualitat de l’oferta. La seva transformació ha intentat combinar dues facetes diverses i complementàries, vinculades al mar i amb potencialitat d’atraure 3,6 milions de visitants a l’any. L’anomenat Balcó Gastronòmic circumscrit al moll de Gregal, amb un procés d’adjudicació exigent i difícil però que està a punt de culminar, i la reserva de la resta dels molls a activitats nàutiques, en el marc del desenvolupament de la denominada economia blava. La meitat dels espais disponibles ja estan ocupats i alguns en marcha: d’altres esperaran al mes de juliol, fins que les obres estiguin culminades i la posada en marxa pugui coincidir amb la Copa Amèrica, mentre que d’altres esperaran que hagi passat la cita esportiva.

La competició internacional de vela ha sigut impulsada per les diverses administracions però amb un paper de lideratge assumit per Barcelona Global, una associació que té per objectiu impulsar l’economia de la ciutat. I en aquest marc s’ha plantejat no com un esdeveniment efímer, sinó com l’oportunitat de situar Barcelona en l’avantguarda d’un sector en el qual la transició energètica obre una finestra d’oportunitat a nous operadors i iniciatives.

La condició portuària de Barcelona ha sigut clau en la seva construcció com a capital econòmica i ho continua sent: el seu port facilita tant l’activitat d’indústries exportadores, com el grup Volkswagen, com l’arribada de la instal·lació de la primera planta d’acoblament, i en el futur de producció, de cotxes xinesos a la UE. Però el concepte de l’economia blava va més enllà de les tradicionals activitats portuàries, des del difícil sosteniment de la construcció naval pesada i la pesca tradicional, fins al pur trànsit de mercaderies o altres activitats pròpies d’una economia de serveis, com el turisme de creuers, les autopistes marítimes via ferri o les activitats de restauració i oci. La Barcelona oberta al Mediterrani està en plena transformació de diferents espais del seu front marítim, amb la mobilització d’empreses, administracions i centres acadèmics, per obrir horitzons en els camps de la investigació, la bioeconomia marina i el desenvolupament de solucions relacionades amb el mar des d’un punt de vista sostenible. Una aposta que ja genera per a la ciutat ingressos per valor de 4.000 milions d’euros i ocupa més de 16.200 persones, un volum que s’aspira a duplicar el 2030.

Però més enllà de la iniciativa local, el I Fòrum Econòmic i Social del Mediterrani celebrat la setmana passada a València per Prensa Ibérica, amb suport de la Fundació La Caixa, ha servit per recordar que qualsevol iniciativa que tingui al cap la potencialitat de les cinc comunitats mediterrànies que sumen el 40% del PIB té en la cooperació una palanca per anar més enllà. La combinació de col·laboració i competència pot fer del Corredor Mediterrani més que un eix ferroviari: una macroregió d’innovació i progrés, en la que Catalunya i Barcelona haurien d’encaixar amb el paper que els correspon.