Edatisme
No és paísper a vells
Ens escandalitzem davant els balbotejos de Biden, però ens sembla fins i tot positiva la inquietant inexperiència de Bardella
D’acord, Biden probablement no estigui capacitat per presidir un mastodont com els Estats Units d’Amèrica i el partit demòcrata hauria de córrer a buscar un substitut. Però, abans que els titubejos de Biden es transformin en matèria únicament política, val la pena tornar al moment exacte en què un home de 81 anys es queda sense paraules davant la mirada despietada de tot el planeta. Si només pensem en la persona i no en el president, és inevitable commoure’s davant els seus quequejos i la veu que no aconsegueix sortir, sotjat pel monstre de Trump. ¿Qui no té un pare, un avi, un ésser estimat a qui de vegades no li surten les paraules? Hi ha una cosa inquietant, per no dir repugnant, en la manera com tots hem corregut a destacar la senilitat de Biden com si fos el pitjor dels defectes, com si ens preocupessin més els titubejos d’una persona gran que les mentides del psicòpata que té al costat. En el fons d’aquest debat, hi ha una terrible evidència, i és que preferim la fortalesa d’un boig mentider a la debilitat d’una bona persona, i hi ha subjacent un espantós rebuig de la vellesa. Sí, pot ser que el president americà no pugui ja presidir cap país, però el circ muntat al voltant de les seves xacres ens delata més a nosaltres que a ell mateix.
En l’altre extrem de la humiliació a Biden, França va viure diumenge una històrica jornada electoral en la qual, més enllà de la victòria de l’extrema dreta, va consagrar un polític de només 28 anys. La victòria del RN de Marine Le Pen confirma Jordan Bardella, un home jove que gairebé acaba de concloure els seus estudis, com a sòlid candidat a ser primer ministre en la segona volta de les eleccions. La biografia de Bardella cap en una sola línia: va entrar en política als 17 anys i, després d’una ascensió meteòrica en el FN de Le Pen, va ser elegit diputat al Parlament Europeu amb només 23 anys. Diuen que Bardella és llest, oportunista i té una gran capacitat de persuasió, ¿però quines decisions pot prendre una persona sense cap experiència en una posició tan crítica com la de primer ministre de França? El que crida l’atenció és el contrast entre la situació dels Estats Units i la de França. Biden podria ser l’avi de Bardella. Però, mentre els balbotejos del president americà es converteixen en un escàndol mundial, la immaduresa de Bardella sembla no preocupar absolutament ningú. Al revés, se’ns ven la nova estrella del RN com una persona enèrgica i preparada, ja que l’experiència, més que un valor, sembla ser un llast. En un debat recent, Bardella es va enfrontar a Gabriel Attal, l’actual primer ministre, de només 35 anys, i a Manuel Bompard, de 38. Cap dels tres polítics francesos en el debat decisiu no arriba ni tan sols als 40 anys, un símptoma dels temps que corren. En el fons, el rebuig de la senectut de Biden i l’exaltació de la semiadolescència de Bardella són dues cares de la mateixa moneda. Creix la idea, cada vegada menys subliminar, que el nostre món no és país per a vells, com va escriure Cormac McCarthy. Una cosa, per cert, fins i tot més preocupant que la irrupció de l’extrema dreta.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
