No és paísper a vells

En l’altre extrem de la humiliació a Biden, França va viure diumenge una històrica jornada electoral en la qual, més enllà de la victòria de l’extrema dreta, va consagrar un polític de només 28 anys. La victòria del RN de Marine Le Pen confirma Jordan Bardella, un home jove que gairebé acaba de concloure els seus estudis, com a sòlid candidat a ser primer ministre en la segona volta de les eleccions. La biografia de Bardella cap en una sola línia: va entrar en política als 17 anys i, després d’una ascensió meteòrica en el FN de Le Pen, va ser elegit diputat al Parlament Europeu amb només 23 anys. Diuen que Bardella és llest, oportunista i té una gran capacitat de persuasió, ¿però quines decisions pot prendre una persona sense cap experiència en una posició tan crítica com la de primer ministre de França? El que crida l’atenció és el contrast entre la situació dels Estats Units i la de França. Biden podria ser l’avi de Bardella. Però, mentre els balbotejos del president americà es converteixen en un escàndol mundial, la immaduresa de Bardella sembla no preocupar absolutament ningú. Al revés, se’ns ven la nova estrella del RN com una persona enèrgica i preparada, ja que l’experiència, més que un valor, sembla ser un llast. En un debat recent, Bardella es va enfrontar a Gabriel Attal, l’actual primer ministre, de només 35 anys, i a Manuel Bompard, de 38. Cap dels tres polítics francesos en el debat decisiu no arriba ni tan sols als 40 anys, un símptoma dels temps que corren. En el fons, el rebuig de la senectut de Biden i l’exaltació de la semiadolescència de Bardella són dues cares de la mateixa moneda. Creix la idea, cada vegada menys subliminar, que el nostre món no és país per a vells, com va escriure Cormac McCarthy. Una cosa, per cert, fins i tot més preocupant que la irrupció de l’extrema dreta.