A contrallum
Periodisme immòbil
Em va sorprendre esbrinar que el porc espanyol és apreciat a la Xina. Ho vaig saber quan les autoritats del país asiàtic van anunciar que reduirien les importacions d’aquest animal si se’ns acudia encarir el preu dels seus cotxes elèctrics amb impostos especials. A veure, un cotxe elèctric no el fa qualsevol: es requereix un talent que nosaltre no tenim. Tenim fàbriques d’automòbils, sí, però de marques estrangeres que s’instal·len aquí perquè els salaris són més baixos que a Alemanya o Bèlgica. Posem la mà d’obra, en fi, no les neurones. Ara bé, un porc se li acut a qualsevol. Ni tan sols fa falta que se t’acudeixi perquè ja està inventat. El va inventar l’evolució fa 40 milions d’anys i el vam domesticar en fa uns 9.000. No es tracta d’un bitxo senzill, ja que està ple de glàndules i vísceres i d’aparells especialitzats en això o en allò (en la digestió i en la locomoció, per posar-ne dos exemples), però la fórmula per criar-lo la coneix qualsevol, també els xinesos. ¿Per què ens els compren, llavors, i en quantitats industrials?
Aquesta és la pregunta. Nosaltres adquirim telèfons mòbils fabricats a Shanghai perquè el que se’ns dona bé, a més de criar porcs espanyols, és servir cerveses artesanals als guiris a les terrasses d’estiu. No tenim habilitat ni cap per a la tecnologia punta, què hi farem, i estem obligats a buscar-la fora. Però, ¿per què els xinesos no crien els seus propis porcs xinesos i deixen en pau els nostres? ¿Quina necessitat hi ha d’omplir mil contenidors de la carn enrojolada d’aquest mamífer el fetge del qual, per cert, s’assembla tant al nostre, per fer-la viatjar milers de quilòmetres a la recerca d’un consumidor oriental?
Ja sé que el món és un disbarat i que els vaixells de càrrega transporten coses que no ens podem ni imaginar en aquestes muntanyes de caixes d’acer que solquen els oceans. Ho sé, tot i que de manera, diguem-ne, inconscient. Però quan aquest saber ocult emergeix a la superfície, se’m posen els pèls de gallina, o la carn de punta, ara no hi caic. ¡Pobre porcs! ¡Néixer aquí, potser en un poble de Castella, i acabar a la taula d’un treballador de Pequín! En el relat detallat d’aquest fet, hi ha un gran reportatge periodístic que no veurà la llum perquè les bogeries mercantils ens semblen normals.
