El tema és l’habitatge

Pisos de lloguer a Torre Baró. / JOSEP GARCIA

L’habitatge és el gran tema del moment. La salut i l’educació no serveixen de res si no es disposa d’una llar. Viure en espais insuficients, insalubres o en barris poc segurs o degradats té conseqüències en la salut mental i en la sensació de malestar dels ciutadans. No poder viure on s’ha nascut, enfada. Aquesta crisi de l’habitatge no té res a veure amb la de l’any 2008 perquè aquella era una crisi d’endeutament. Ara la situació és una altra. Les classes mitjanes no tenen renda disponible per pagar els preus del mercat. Ho ha dit el BCE, gens sospitós d’anar contra el sistema. El diferencial és del 14%. El preu mitjà de l’habitatge a Barcelona és de 1.193 euros, 70 euros més que el salari mínim interprofessional. I el drama és que els preus més baixos són inabastables per a molta gent amb feina. Una bomba de rellotgeria i un caldo de cultiu per als populismes polítics a destra i a sinistra.

Els experiments dels laboratoris universitaris de l’extrema esquerra basats a posar límit al dret a la propietat no han funcionat. Aquests preus d’ara a Barcelona són la resultant de la reserva del 30% de les promocions immobiliàries a pisos de protecció social i dels límits als preus del lloguer. No són el resultat de la Copa Amèrica com alguns volen fer creure. Ara, l’alcalde Jaume Collboni ha decidit actuar sobre l’oferta. ¿Es poden construir 10.000 pisos nous a Barcelona per posar de lloguer i reduir la pressió a l’alça del mercat? No, però es poden retirar del mercat 10.000 llicències de pisos turístics i forçar el seu ús residencial. La mesura, només anunciar-se, ja ha tingut els primers efectes. Segurament no és la panacea. Altres municipis limítrofs no el seguiran en la iniciativa. El drama de l’habitatge a Espanya és que el pòsit franquista d’aquesta política no hi ha manera de treure-se’l de sobre perquè les mesures superen el termini d’una legislatura. I així estem.

Temes:

Barcelona Jaume Collboni Ciutadans

Inicia sessió 0 Comentaris