Qui està de pega amb els cartells ensopega

El cicle electoral advers ha fet estralls a les files republicanes i amenaça amb desestabilitzar del tot una organització que semblava haver deixat enrere una historia de cícliques convulsions internes.

Els cartells ofensius contra Ernest Maragall, de collita interna, tiren sal a una ferida oberta que amenaça amb derivar en una batalla campal si no s'imposa el seny i es demostra que ERC és una organització madura que sap gestionar les conjuntures compromeses. O si bé, per contra, és captiva d’una pulsió interna autodestructiva que només pot anar a pitjor.

Mentre tot anava bé -si més no electoralment- tot semblava que eren flors i violes. A la primera de canvi, a la que s’ha torçat la bona ratxa, han aflorat els dubtes de tota mena i ha resultat que allò que semblava una exemplar cohesió interna no ho era tant o ho era tant com tant acompanyessin els resultats balsàmics.

I tot això s’esdevé enmig d’una rebel.lió judicial que manté que a ells (als jutges) no els atany la voluntat del legislador i que faran mans i mànigues per saltar-se la Llei d’Amnistia sobre la que es sustenta l'actual legislatura a Espanya amb voluntat, és clar, de dinamitar-la. Els jutges més conservadors han posat la proa al Govern de Pedro Sànchez que s’ha convertit en l’enemic a batre.

Però aquesta crisi, d’ERC, s'esdevé, a més, en un context diabòlic, amb el partit forçat a prendre una decisió que tindrà com a conseqüència la investidura d’Illa o la repetició electoral (sense ni tan sols tenir candidat) que anhela Puigdemont. I cap de les dues opcions sembla que pugui acontentar tothom. Pitjor encara, pot encendre uns o altres. Hi haurà damnificats, dins i fora.

Notícies relacionades

Consciència juvenil

Armes de guerra i tràfic de drogues

ERC sembla a hores d’ara una joguina trencada, superada per la conjuntura, i a mercè dels elements. Allò que fa gran una organització no és la capacitat de celebrar les victòries si no de sobreposar-se a les derrotes. Els bons navegants no es demostren quan el vent bufa de cua sinó quan entra per la proa i la maregassa colpeja la nau. És aleshores que es demostra de quina pasta estàs fet.

Quan van mal dades és quan toca aguantar el timó ferm, demostrar disciplina i resiliència per resistir el pas de la tempesta. Si es fa just el contrari, si tot és un salvi's qui pugui, el naufragi no és que sigui possible, és segur.