El fantasma del gran reemplaçament

El que compta és la percepció. Si aquesta no s’atura, contaminarà totes les altres coses i resultarà impossible desplegar polítiques integrals de gestió de les migracions i de la diversitat

3
Es llegeix en minuts
El fantasma del gran reemplaçament

Un fantasma recorre Europa i té nom: el gran reemplaçament. La substitució de la cultura judeocristiana per la musulmana. El que semblava un ganxo per a una novel·la d’Houellebecq ha calat en milions d’europeus, que associen aquest suposat perill a la immigració. ¿Com es respon a aquesta falsedat i a la incertesa que provoca? Sens dubte, no n’hi ha prou amb el bonisme característic de la cultura progressista. Ni amb la denúncia de la islamofòbia, necessària però insuficient. Tampoc n’hi ha prou de negar la mentida en la qual està aixecada la ximpleria del gran reemplaçament: els musulmans són menys del 6% de la població europea. ¿Què hi fa? Al món d’avui no n’hi ha prou de desmentir mentides. S’han d’atendre les percepcions, perquè aquestes acaben formant part de la realitat. Per exemple, col·locant l’extrema dreta en el poder. La resposta es troba en una política migratòria integral, eficient, europea, basada en fets i drets, en necessitats i valors. És un dels grans reptes de la UE. Per a la democràcia, és qüestió de vida o mort. Tres suggeriments sobre aquesta qüestió.

GESTIONAR LES MIGRACIONS. Els moviments humans són consubstancials als humans. Són el resultat de dues necessitats –la falta de feina i seguretat d’uns, i la penúria en la mà d’obra d’altres–, així com del desplegament d’un dret universal: la llibertat de moviment. Aquest és el fonament del Pacte de Migració i Asil, recentment aprovat per la Unió Europea. Quan coincideixen les necessitats, encara millor. Quan no passa, els migrants són abocats a la marginalitat, amb tot el que això comporta. Evitar-ho és qüestió de gestió, i de funcionament de l’Estat del benestar en èpoques de crisi. Té a veure amb la capacitat d’administracions i empresaris per anticipar necessitats. No existeix l’emigrant que no vulgui treballar. És un dir, sempre n’hi haurà, però són molts més els joves europeus de tota la vida els que avui rebutgen molts llocs de treball. En resum: amb la Declaració Universal dels Drets Humans no n’hi ha prou per respondre a la demagògia. Fa falta anticipació i gestió.

Notícies relacionades

GESTIONAR LA DIVERSITAT. És un tema complex, perquè tot humà tendeix a veure els canvis com una amenaça a la seva existència. La diversitat enriqueix tota societat, però també necessita ser gestionada. També genera conflictes, no siguem ingenus. Pot acabar malament si no es respecten els drets humans. Fa falta informació, pedagogia, i el necessari perquè integració no sigui una paraula buida: feina, vivenda, escola, sanitat i oportunitats. Els perjudicis poden ser superiors als beneficis si no es respecten les lleis. Les que obliguen a tractar l’altre com un igual i les que ens criden a tots, també els immigrants, a assumir els valors de la Unió Europea. Poden semblar principis abstractes. Apliquin-se a la construcció d’una mesquita, al sempitern debat sobre el vel musulmà, el turbant d’un sikh o la quipà d’un jueu observant, o l’observança del Ramadà, i veuran que donen molt de si. El que no és tolerable, en nom d’un suposat relativisme cultural, és tot allò que margina un ésser humà, humilia una dona, o discrimina un home per la seva condició. Totes les altres coses són negociables, gestionables. És qüestió de recursos, formació, diàleg i fermesa en els principis.

GARANTIR LA SEGURETAT. L’extrema dreta ha associat immigració amb delinqüència. No és suficient repudiar aquesta associació per malintencionada i racista. S’ha d’acceptar el repte i combatre la inseguretat en tots els àmbits. Amb polítiques de prevenció social, per descomptat, però amb fermesa contra tot el que delinqueix. No es tracta d’actuar contra els immigrants, sinó contra tots els delinqüents, els nacionals de tota la vida i els que acaben d’arribar. Els policies han d’estar formats en la gestió de societats complexes per poder perseguir el crim. També, per descomptat, per desterrar tota radicalització i el terrorisme. Pot ser que el temor de molts sigui exagerat, però el que compta, una vegada més, és la percepció. Si aquesta no s’atura, contaminarà totes les altres coses i resultarà impossible desplegar polítiques integrals de gestió de les migracions i de la diversitat.

Temes:

Unió Europea