Por del nacionalpopulisme

Però la bona notícia –Starmer– empal·lideix davant la por que Marine Le Pen pugui tenir majoria absoluta en les eleccions franceses i trastocar el projecte europeu. ¿Què ha passat? El president Macron, humiliat perquè la seva coalició va sortir derrotada de les europees, va dissoldre l’Assemblea Nacional en calent –decisió arriscada i contra el criteri fins i tot del seu primer ministre– i en la primera volta ha patit una derrota espectacular. La seva coalició ha quedat tercera amb el 21,6% dels vots (quatre punts menys que el 2022), per darrere de l’NFP, Nou Front Popular (l’esquerra unida, tot i que desunida), amb el 28,1%. Però encara més del Reagrupament Nacional (RN) de Marine Le Pen, que amb el 33,2% ha pujat ni més ni menys que 14 punts respecte al 2022.

Macron va ser la gran esperança quan va guanyar la presidència el 2017, però s’ha anat fent impopular. En les presidencials del 2022 ja va tenir un avís seriós i en les legislatives posteriors –fet insòlit– es va quedar sense majoria parlamentària. Però malgrat això –contra els sindicats i contra l’opinió pública– va voler allargar l’edat de jubilació de 62 a 64 anys. Pot semblar raonable –fins i tot a Yolanda Díaz–, però imposar-la junt amb altres mesures, amb altivesa i menyspreu als altres, el va portar a la derrota de les europees. I al desastre en la primera volta de diumenge passat, amb una participació del 66,7%, 19 punts més que el 2022 i la més alta des del 1996.

La victòria de Marine Le Pen no és flor d’un dia. Ha tret molta caspa al Front Nacional del seu pare, a qui fins i tot va expulsar del partit. I la gran immigració, la inseguretat i la por del futur han sigut claus. El centredreta i l’esquerra han d’analitzar les raons que el nacionalpopulisme de Le Pen els hagi desarborat.

¿Què passarà? Sigui quin sigui el resultat aquest diumenge de la segona volta, Macron ja és un president devaluat. El poder tendirà a passar al Parlament. ¿A un RN amb majoria absoluta? No és segur perquè el 33% està lluny del 51%. Però els diputats s’elegeixen en 577 districtes, de manera que la majoria absoluta de 289 escons (o 270 que li permetessin trobar aliats) no s’ha de descartar. Però el 33% ja va semblar escàs als mercats, que dilluns van reaccionar a l’alça. Van creure que, contra el que es temia, no hi hauria majoria ni de Le Pen ni del NFP, del qual espanta molt Mélenchon.

A més, dimarts es va concretar l’anomenat "front republicà" contra Le Pen. La major part dels candidats del NFP i dels macronistes que al seu districte van quedar tercers es van retirar perquè la suma de vots centristes i esquerrans superin els del RN.

La gran incògnita és si aquesta consigna de partits molt enfrontats serà seguida pels electors. Édouard Philippe, ex primer ministre conservador de Macron, ja ha dit que al seu districte votarà pel candidat comunista perquè no guanyi el RN. Però ¿farà el mateix la burgesia de dretes l’única opció de la qual sigui entre el RN, l’abstenció i algú de La França Insubmisa de Mélenchon, que recorda Podem? ¿I els melenchonistes de Tourcoinb aniran a votar pel ministre de l’Interior de Macron, Gérald Darmanin, a qui titllen de "gran fatxa"?

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

No hi ha res segur. No crec que el RN tingui majoria absoluta i tampoc és fàcil que aconsegueixi socis per arribar als 289 de la majoria absoluta. Però pot ser. ¿I què passa si el RN no té majoria? Alain Minc ha dit que l’alternativa al pitjor dels casos, el RN, és un parlament sense majoria, el caos. Però el primer ministre de Macron, el jove Gabriel Attal, ja treballa per un pacte que vagi des de la dreta fins als socialistes, excloent el RN i els insubmisos. ¿Seria possible?

No se sabrà res fins a la nit de diumenge amb els resultats de la segona volta. I tot dependrà de si la mobilització contra l’extrema dreta ha tingut més força que la protesta nacionalpopulista.