¿I si ens dediquem a educar?

L’actual president del Govern d’Espanya, Pedro Sánchez, practica una mena de populisme ensucrat. Un estil que va desplegar en les seves rodes de premsa durant els dies més durs de la pandèmia. Mentre Salvador Illa transmetia dades, gravetat i seguretat, Sánchez ens va tractar com un pare comprensiu que atenia el nostre dolor i ens oferia consol per al present i els seus millors desitjos per al futur. Aquesta manera de fer l’ha acabat estenent a altres moments de la seva presidència. Sánchez no és ni l’únic ni el més ensucrat dels polítics actuals, però la cara que posa de no haver trencat mai cap plat abans de receptar-nos una solució màgica és determinant en la seva forma de lideratge.

Assistim aquests dies a un gran fiasco provocat per una promesa que en el moment de fer-se ja se sabia que era impossible de complir. Sánchez va anunciar a so de bombo i platerets, ja no recordo a quina campanya electoral, que el Govern posaria en marxa una app per garantir el control dels pares en l’accés dels menors a la pornografia. Doncs bé, l’app que ha dissenyat el bo del ministre Escrivá no aconsegueix evitar que els menors accedeixin a les 10 webs pornogràfiques més vistes, no aconsegueix comprovar l’edat de l’usuari que hi pretén accedir i, en conseqüència, no serveix per al que es va encarregar. Perquè Escrivá ha constatat el que és obvi: per complir el que es va prometre només hi ha un mètode i és el mur a l’estil del Govern xinès que limita l’accés dels usuaris a la xarxa. La solució és una altra. En una societat en la qual el 100% dels pares han completat l’ensenyament obligatori, en la qual el 100% dels menors estan escolaritzats i en la qual hi ha disponibles tota mena de recursos públics per tractar patologies, la manera d’evitar que els menors es formin sexualment a través de la pornografia és molt senzilla: dir als pares i a l’escola que facin el seu treball i eduquin els menors, amb regles, criteris, normes i valors. I donant-los suport en la seva autoritat.