La malaltia del poder (i viceversa)
First 2024 presidential debate between US President Joe Biden and former US President Donald J. Trump /
Franklin D. Roosevelt va guanyar quatre eleccions en cadira de rodes, i ni tan malament. Com a president dels Estats Units va idear el New Deal, que va treure el país de la gran depressió econòmica, i a sobre li va tocar comandar la guerra contra els nazis. Patia poliomielitis des dels 39 anys; l’assumpte era públic però sense bombo ni platerets: "Nois, res de fotos, ¿eh?", solia dir-los als reporters i fotògrafs que presenciaven el seu desplaçament, amb ajuda, des de la cadira de rodes fins al faristol en qüestió. De la mateixa manera, el metge personal de François Mitterrand el va informar que tenia un càncer disseminat pels ossos ja el novembre de 1981, any en què va guanyar la seva primera elecció presidencial. Es va imposar llavors una mena de secret d’Estat durant 14 anys. "No hi ha cap raó perquè dimiteixi; no m’han fet una lobotomia", va declarar el mandatari francès a la sortida de l’hospital, després d’haver sigut operat d’un tumor de pròstata el 1992, quan va saltar la llebre. L’Elisi va continuar ocultant l’abast de la metàstasi. I ara, ¿què fer amb Joe Biden?
Resulta innegable el seu menyscapte en els últims dos anys. Ja al febrer, Biden (81 anys) va confondre el líder egipci, Abdel Fattah al-Sisi, amb el "president de Mèxic", i ha donat la punta amb el debat electoral que el va enfrontar al convicte Donald Trump. Titubejos, lapsus, congelació de les sinapsis. Insisteixo: no és edatisme, sinó l’evidència d’un sever deteriorament cognitiu per pilotar una nau tan gran. ¿Potser no hi ha substitut? Em jugaria la mà –l’esquerra, per si de cas– que ara mateix s’estan assestant ganivetades tavernàries en el si del Partit Demòcrata, i és molt possible que es produeixi alguna sorpresa abans de la convenció d’agost. Si Biden persisteix en la candidatura, de segur que la seva capacitat per exercir el càrrec centrarà la campanya electoral, amb Trump en el paper estel·lar de fogoner: pales i més pales de carbó a la locomotora. Mentirà si fa falta, tergiversarà, magnificarà les possibles relliscades del seu rival, tot i que ell mateix tingui 78 anys, també confongui noms i es quedi suat en els judicis. La malaltia convertida en arma llancívola.
Horripila la psicopatologia de Trump en els seus manejos polítics, però aquí, a casa, també deixa’ls córrer. Em refereixo als cartells de les últimes municipals, on apareixien Ernest i Pasqual Maragall sota la llegenda "Fora l’Alzheimer de Barcelona", en al·lusió a l’edat del candidat d’ERC (81 anys avui) i a la trista malaltia neurodegenerativa que pateix el seu germà, l’exalcalde olímpic de la ciutat. Lleig, mesquí, repugnant. Però vet aquí que una investigació periodística del diari Ara ha destapat que els pasquins mefistofèlics van sortir del mateix si del partit republicà, a fi de caldejar el debat i ajudar un Maragall despenjat a les enquestes mitjançant el joc a la contra. Ningú en sabia res, però ara junqueristes i roviristes estan a matadegolla. Un Macbeth casolà. "The deed is done"; toca lleixiu a manta contra el fake.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
