Eleccions als EUA

Ni Biden ni Trump són Mick Jagger ni Raphael

Joe Biden no arribarà al 5 de novembre com a candidat a la presidència. Quina bona notícia seria que Donald Trump també abandonés les seves pretensions

2
Es llegeix en minuts
Biden, als seus vuitanta i massa

Biden, als seus vuitanta i massa

Del 13 al 16 de juliol del 1992 vaig tenir l’oportunitat d’assistir com a periodista a la convenció demòcrata, celebrada al Madison Square Garden de Nova York, que va nomenar Bill Cinton i Al Gore com a candidats a la presidència i vicepresidència dels Estats Units. El primer tenia 45 anys i el segon, 44. Van guanyar les eleccions el novembre següent contra el president d’aquell moment, George Bush, i l’empresari texà Ross Perot, predecessor ideològic de Donald Trump.

Amb la dupla Clinton-Gore, els EUA iniciaven una nova era daurada. La joventut dels triomfadors va generar il·lusió per la nova imatge que es desprenia per al país en un període d’optimisme mundial després del final de la guerra freda i malgrat la guerra als Balcans o l’Àfrica Central. Empresarialment i financerament va coincidir amb el naixement del primer boom d’internet. Hi va haver els seus escàndols –la becària Monica Lewinsky va ser el més conegut– i greus errors de política internacional. A Rússia encara cou la roda de premsa conjunta de Clinton amb l’ebri president rus Boris Yeltsin, de qui es burla a rialles.

Avui, Bill Clinton continua sent més jove que els dos candidats que, encara se suposa, es presentaran a les eleccions presidencials del pròxim 5 de novembre. Amb 78 anys (els compleix aquest dissabte) també és més jove el successor de Clinton, George W. Bush i, per descomptat, el successor d’aquest, Barack Obama, 62 anys. Ronald Reagan, que tenia 69 anys quan va accedir a la Casa Blanca el 20 de gener del 1980, va ser l’últim que va haver de suportar crítiques per la seva edat.

Notícies relacionades

Hi ha casos en què l’edat cronològica no té res a veure amb l’edat mental i física. He conegut i conversat amb octogenaris, des de l’historiador John Elliot fins als economistes John Kenneth Galbraith i, recentment, Partha Dasgupta, que donen mil voltes a persones que als 40 anys tenen menys energia que una pedra tosca. Per posar-ne exemples musicals, per allò de les excepcions: Mick Jagger (80 anys), Roger Glover (78), Bruce Springsteen (74), Chrissie Hynde (72), Plácido Domingo (83), Julio Iglesias (80) i Raphael, que acaba d’actuar a Burgos, amb 81. Warren Buffett, amb 93 anys, continua donant lliçons d’inversió i finances des de Berkshire Hathaway, el hòlding empresarial privat més influent del món.

Donald Trump va ser elegit president el 2016 amb 70 anys. El seu successor, Joe Biden, va ocupar el càrrec amb 78. El 20 de novembre en complirà 82. El problema que els dos tenen no és l’edat, sinó les seves capacitats i la imatge que ofereixen com a líders polítics d’un país que marca lideratges i que té un paper que ha de ser fonamental com a defensor del món democràtic i liberal davant l’autocràcia xinesa i l’amenaça russa per a una Europa cada vegada més recelosa de l’altre costat de l’Atlàntic. Biden no arribarà al 5 de novembre. Quina bona notícia seria que Trump també abandonés.