La implosió de la Cinquena República

Macron es mostrava satisfet. Així ho va confessar el 10 de juny, l’endemà del seu anunci, en una conversa amb un empresari durant una celebració del 80è aniversari de l’Alliberament. En la conversa, revelada per la periodista Solenn de Royer a Le Monde, el patró, pròxim de l’Elisi, va transmetre al president un missatge d’ànim: "¿Han sigut molt durs aquests dies?". Macron va somriure: "De cap manera. Preparo això des de fa setmanes, i estic satisfet. Els he llançat la meva granada activada entre les cames. Ara veurem com surten d’aquesta".

La realitat va desmentir el president. Macron creia que amb la seva dissolució rearmaria la majoria presidencial, descol·locaria l’extrema dreta i dividiria la forces d’esquerra. No obstant, en les tres setmanes prèvies a la primera volta del 30 de juny l’extrema dreta consolidava posicions i els partits d’esquerres, dividits per la guerra d’Ucraïna i la qüestió palestina, eren capaços de forjar un Nou Front Popular (NFP) que agrupa La França Insubmisa (LFI), els comunistes, els ecologistes i els socialistes. Abans del veredicte de les urnes, Édouard Philippe, ex primer ministre de Macron i postgaullista, es mostrava categòric: el president, amb la dissolució de l’Assemblea Nacional, "ha matat la majoria presidencial".

En efecte, a la Cambra sortint la majoria macronista arribava als 250 escons i estava a només 39 de la majoria absoluta (289). Ara, amb els resultats de la primera volta sobre la taula i les projeccions de la segona volta de diumenge, la majoria presidencial perdrà com a mínim més de la meitat dels seus diputats. Els francesos esperaven Júpiter i es van trobar Neró.

La granada llançada per Macron ha provocat la implosió de la Cinquena República, dissenyada per De Gaulle l’any 1958 per mirar de reforçar el presidencialisme en detriment del parlamentarisme. Ha sigut precisament el règim electoral de la Cinquena República el que havia servit per emmascarar l’ascens de l’extrema dreta: el partit de Le Pen tenia fins a les legislatives del 2022 més presència al Parlament Europeu que a l’Assemblea Nacional. Les eleccions europees es regeixen per un sistema proporcional mentre que les legislatives es basen en un model majoritari uninominal a dues voltes.

Aquest model es concreta en l’elecció de 577 diputats repartits a un per circumscripció, és a dir, 577 circumscripcions. En la primera volta és elegit diputat el que obté més del 50% de vots. Si ningú assoleix aquesta xifra, passen a la segona volta els candidats situats en primera i en segona posició, i els que arribin almenys al 12,5% del vot dels electors inscrits. Aquesta circumstància fa que en la segona volta, en cada circumscripció, es puguin donar duels, triangulars i fins i tot quadrangulars.

Notícies relacionades

Nuclears, reobrir el debat

El valor extraordinari de la immigració

Ara, en la primera volta del 30 de juny, 76 diputats van ser elegits al superar el 50% dels vots. En la resta de circumscripcions l’elecció es decidirà aquest diumenge. De les més de 300 triangulars previstes, la xifra s’ha reduït a menys d’un centenar: 131 candidats de les esquerres i 83 de la majoria presidencial s’han retirat en favor de l’aspirant més ben situat per impedir el triomf del candidat de l’extrema dreta. Aquest desistiment republicà pot evitar que el RN assoleixi la majoria absoluta.

En conseqüència, diumenge a la nit sabrem si França entra en una cohabitació inèdita (el president Macron amb un Govern d’extrema dreta) o assaja la cultura de la coalició: el bloc d’esquerres –sense el sector dur de La França Insubmisa– amb les restes de la majoria presidencial i dels postgaullistes (LR) que no han abonat el pacte del seu líder, Eric Ciotti, amb Le Pen. Apuntin un nom de futur: Carole Delga, presidenta d’Occitània.