Quan el PSOE i el PP pacten

El més inaudit va ser que els dos signants es continuessin desqualificant. Per Miguel Tellado, portaveu del PP, el pacte és una derrota del "populisme de Sánchez", que aspira a "un poder sense límits", però el PP l’ha frenat amb l’ajuda europea. "No és un baló d’oxigen al Govern, sinó a la justícia, per blindar la seva independència". I Patxi López va replicar dient que el PP s’avergonyia del pacte "perquè alguns, o algunes (clara al·lusió a Aznar i a Ayuso), estan enfadats. I han de dissimular".

Aquest pacte no canviarà el to aspre insuportable de la legislatura, però és positiu i indica que no tot va a pitjor. El món judicial podia arribar a la paràlisi per la no-renovació del CGPJ, que impedia cobrir moltes vacants. I un pacte d’Estat entre els dos grans partits –el primer en sis anys– és una mica d’"aire" perquè la democràcia no s’ofegui.

L’aprovació per 258 vots (PP, PSOE i Coalició Canària), amb només 43 en contra (Vox, Podem i Junts, en una estranya comunió) i 33 abstencions (entre elles Sumar, que és part del Govern) indica la gran complexitat de la situació. Però s’ha imposat el sentit comú (i institucional), malgrat l’odi africà entre els dos grups.

¿Per què el PP, que no ha volgut renovar un CGPJ que li era favorable durant cinc anys, ho ha fet ara? La pressió dels tribunals, començant pel Suprem, que tenia moltes dificultats per funcionar per les vacants, hi ha ajudat molt. I la "mediació" europea, que deixa malament Espanya com a país, permet a Feijóo dir que no ha cedit. A més, ni el PP ni el PSOE, que junts recolzen Ursula von der Leyen a Brussel·les, podien obrir la legislatura europea amb una querella incomprensible entre tots dos.

Al final, el mal menor: una renovació amb deu consellers proposats per cadascun dels dos partits. Però el cas no està resolt. Quan la llei entri en vigor i es renovi el CGPJ, quedarà per elegir –per majoria, que implica algun consens– el president del CGPJ, que té vot de qualitat i que és també president del Suprem. ¿Què passarà?

Canviem una mica de tema. La paràlisi del CGPJ no ha impedit que el sistema judicial continuï funcionant. I bé. Va ser la meva conclusió després de l’interessant diàleg de dijous en l’afterwork d’EL PERIÓDICO entre Albert Sáez, director d’aquest diari, i el degà del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, Jesús Sánchez. El degà, amb un estil directe, va afirmar que el sistema judicial funciona i que impera la independència dels jutges –i dels tribunals– al dictar sentències.

I va insistir-hi. La independència és la dels jutges individuals i dels tribunals que no obeeixen a cap poder. Ni al CGPJ, que és un òrgan polític que fa nomenaments al Suprem i als tribunals superiors, però que –¡compte!– no és el poder judicial. A més, l’existència de vots particulars en les sentències dels tribunals és rellevant i confirma la seva independència.

Notícies relacionades

Gestió pública i salut

Harari i els malastrucs profetes de l’apocalipsi

Va admetre que hi havia una politització. És llei de vida, perquè les lleis neixen d’acords polítics. Però la clau és que les sentències es compleixin perquè, en el cas contrari, els països funcionen malament. La seguretat jurídica és essencial. Té raó. Per exemple, la decisió del Suprem americà (per 6 vots contra 3) de donar immunitat al president ( Trump) en les seves decisions oficials pot agradar o no. Però ningú a Amèrica la desobeirà. La seguretat jurídica és clau. Caldrà tornar a parlar sobre aquest tema.

I Sánchez (no Pedro, sinó Jesús) tampoc es va tallar sobre les ocupacions il·legals de vivendes. A Catalunya n’hi ha el doble que a la resta d’Espanya. ¿La causa? Va ser rotund: la demagògia que enterboleix l’aplicació de la llei. També caldrà tornar a parlar sobre aquest candent tema.