El cub de Rubik, cinquantí

El cub giratori fet de glaçons de colors –blanc, vermell, blau, taronja, verd i groc– va començar a comercialitzar-se a Espanya l’any del tejerazo. A casa també en va arribar un però, en el meu cas, sense massa fortuna. Potser vaig alinear un lateral de blaus, i em vaig cansar; no tinc aquest tipus de paciència. El cas és que el cub de Rubik va despertar passions, i des de la seva patent, el 1977, se n’han venut uns 350 milions d’unitats arreu del món, sense comptar les falsificacions. El furor. En plena guerra freda, una teoria conspiranoica advertia que es tractava d’un perillós "invent comunista" dissenyat per soscavar el capitalisme mitjançant la dilapidació del temps. Ves per on, dècades després arribaria el mòbil.

Explica el mestre hongarès que, quan va posar fil a l’agulla, no era conscient d’estar dissenyant un puzle; es trobava en realitat preparant una classe per demostrar als alumnes que la geometria no és "un subjecte estàtic, sinó una cosa mòbil, mudable". Caram, quina visió espacial. Va acabar creant un cub màgic que conté 43 quintilions de combinacions cromàtiques, tantes com grans de sorra ballen als deserts i platges del planeta.

Notícies relacionades

El Barceló del Barça

Patrimoni nacional

Un quintilió és un milió de quadrilions; ho escric admirada, com qui contempla la Capella Sixtina o el mar des de dalt d’un penya-segat, sense comprendre-ho del tot. A Rubik li cal un minut per fer el seu puzle; qui ostenta el rècord del món, el nord-americà Max Park, triga tot just 3,134 segons. Però al pare de la criatura no li interessa la velocitat: "La solució elegant, la qualitat de la solució, és molt més important que el temps", diu.

He passat una bona estona llegint sobre la relació entre Rubik i el seu trencaclosques, que es resol mitjançant una cadena d’algoritmes. Tot i que la matemàtica pura i dura em queda molt lluny, resulta fascinant quan l’arquitecte hongarès la modela, transformant-la en una altra cosa, germana de la filosofia. Per exemple, és impossible resoldre el cub movent les cares a l’atzar, a la babalà: es necessita un mètode, trobar i reconèixer patrons, igual que els primers homes van haver d’aprendre a detectar pautes en el comportament dels animals i la natura per sobreviure. Tota recerca vol mètode, tàctica, disciplina. També, com en la vida mateixa, de vegades és impossible prosseguir en la resolució del cub sense desarmar temporalment allò armat. Un pas enrere, tornar sobre el que ja s’ha fet. Pensar per avançar.