El dinosaure és allà

1
Es llegeix en minuts
El dinosaure és allà

El dinosaure és allà

Recupero la història del dinosaure que fa tres anys es va empassar un ciutadà de Santa Coloma de Gramenet. De fet, la cosa no va anar ben bé així. Va se ser l’home qui va entrar voluntàriament dins el dinosaure. L’home havia perdut un telèfon mòbil a l’interior d’una figura gegantina que representava aquest animal a l’entrada d’uns multicinemes que ja havien tancat. La figura era un reclam publicitari per a un negoci que ja no existia. El dinosaure, però, encara era allà. I l’home, aquella nit, va moure una tapa d’uns set quilos i va poder penetrar en la caverna metàl·lica. L’endemà, uns nens que jugaven van veure com, de l’enormitat d’aquella bèstia, en sobresortia un peu humà. Els bombers van haver de serrar l’estructura i van poder treure, amb una grua, el cadàver de qui va morir, a causa de la postura que va haver d’adoptar dins del monstre, per una "bronco-aspiració alimentària derivada d’una compressió toràcica posicional". En resum, ofegat en la seva pròpia regurgitació.

Ara, l’Ajuntament de Santa Coloma ha rebutjat la reclamació de la família (183.000 euros) i ha conclòs que l’accident va ser responsabilitat de l’home, que va assumir el risc voluntàriament. La família recorrerà judicialment i veurem com acaba, però el fet és que, amb la resolució municipal, hem reviscut aquell episodi tan estrany i singular, una mort del tot estrambòtica que podria ben ser l’argument d’un relat de terror o una metàfora de la fragilitat de l’individu contemporani davant els perills que l’amenacen, davant l’ímpetu –actiu o passiu– de les forces ocultes que el tenallen. Es difícil imaginar decessos més tristos, morts més solitàries, instants més truculents. A la fi, però, i no necessàriament amb un resultat tan tràgic (potser només com un avís), sabem que sempre hi ha un dinosaure que ens espera. Tant si ens fem els adormits com si ens despertem del son de la consciència mandrosa, el dinosaure és allà. Disposat a empassar-se els somnis o com un imant que ens atreu indefectiblement cap a la foscor del seu interior laberíntic.