Màfies armades: un pas més enllà

L’11 de juny, una operació contra una xarxa que introduïa haixix amb narcolanxes per la Costa Brava no només va confiscar els habituals farcells de droga procedent del nord d’África: els traficants havien portat almenys tres armes per protegir-se d’un possible robatori d’una banda rival. La nit de Sant Joan, una baralla en un barri de Girona va acabar tràgicament perquè un individu amb llargs antecedents delictius va disparar contra els seus veïns: el que sorprèn en aquest cas és que ho va fer amb el seu fusell semiautomàtic, una arma de guerra com les que els cossos de seguretat estan començant a trobar cada vegada més en mans de grups organitzats de delinqüència vinculats a la plantació de marihuana, el desembarcament d’haixix i el comerç d’aquests productes en direcció als mercats europeus.

Perquè, de fet, ja fa uns anys que es van acumulant les evidències que Catalunya s’ha convertit en la porta d’entrada d’Europa per a aquest comerç il·lícit. I amb això s’ha creat tot un ecosistema delinqüencial que a mesura que incorpora nous elements cada vegada és més difícil d’erradicar. Primer van ser les plantacions de marihuana que han convertit Catalunya en un centre de producció, sigui en finques rurals aïl,lades o horts urbans industrialitzats. Com explicava aquest diari, fa unes setmanes, la creixent potència econòmica dels narcogrups establerts aquí ha derivat en la utilització de narcomansions que permeten discreció i seguretat.

La conversió de Catalunya és "una regió molt atractiva per introduir haixix", segons la defineixen els Mossos, ha atret grups cada vegada més diversos i també accions que fins ara eren molt més habituals en les àrees tradicionals d’importació marítima de l’haixix al sud d’Espanya: els vuelcos, el robatori armat (fins i tot fent-se passar per policies, una variant que per ara no sembla que s’hagi importat, encara) de les partides a bandes rivals. I amb l’ús de pistolers per cometre aquests assalts arriba la reacció, l’ús de vigilants armats per evitar-los durant el trasllat i les operacions de venda, o per protegir plantacions. Que les màfies del cànnabis s’estiguin armant s’ha convertit en un element clau per a la introducció en el sistema delictiu local de cada vegada més armes, i cada vegada més letals: especialment armes de guerra procedents de l’Est d’Europa.

La implantació del crim organitzat, en aquest cas i en qualsevol de les seves variants, no es desenvolupa mai en un cercle estanc. Sempre genera noves inseguretats. La plantació de cànnabis, des del frau energètic fins a la possibilitat d’incendis o els actes violents per protegir-les. El tràfic de drogues, històricament, té la contrapartida en les operacions de blanqueig i, per consegüent, el risc d’infiltració en el sistema financer i en la política local. Els desembarcaments i trasllats de partides, com veiem ara, afavoreix la formació de grups armats i l’augment de la disponibilitat d’aquestes armes en altres activitats delictives. Que tot comencés amb plantacions d’una substància de consum despenalitzat potser va fer que es trigués a reaccionar davant una activitat amb capacitat de fer metàstasi en múltiples formes. Però encara s’està a temps d’evitar-ho.