Per un temps a soles

Aquest estiu faré alguna cosa que fa anys que no puc fer: viatjar sola. Més que això, establir-me uns dies en un poble francès jo sola prèvia negociació familiar. La resta de les vacances seré tot entrega, promès, però per començar passaré part del temps de descans amb mi mateixa. No descarto avorrir-me com una ostra, és més que probable que em passi... A la maleta, llibres, llista de possibles activitats, la raqueta de tennis i l’ordinador per escriure i ordenar algunes idees. Sé que la raqueta no fa falta, fins i tot si em dona per això en qualsevol club me’n deixarien una, però cada cap té els seus particulars agafadors de seguretat: ben preparada per a un revés.

És difícil estar sol de veritat. Crec que fins i tot ha de ser-ho per als que pateixen soledat, tot i que volgués deixar-los al marge d’aquesta reflexió. El mòbil ens connecta permanentment als altres, tot i que sigui d’una manera superficial i, fins i tot, perjudicial. Portem la companyia i el soroll social a la butxaca, i se solapa amb el soroll real, les obligacions, les responsabilitats. I tot junt fa molt soroll. Tampoc és fàcil perquè s’obren les comportes interiors i apunta un altre soroll, el de dins. I aquest de vegades espanta.

Notícies relacionades

Per què Pujol torna al pujolisme

Mal vent a ERC

Allunyar-me, deixar que a casa s’organitzin sense mi, parlar un altre idioma, observar un altre paisatge i deixar de mirar el mòbil. Què busques, m’han preguntat. Entenc que alguns sospiten problemes d’algun tipus, com si fos una fugida. Ja no estem mai sols, és tan estrany que malpensem. A aquesta li ronda alguna cosa. Res. Busco silenci. Avorrir-me. Desconnectar. Ordenar. Pensar. Escriure. Bàsicament, espai per pensar bé. Perquè almenys jo penso com visc, ràpid.

Tinc la maleta mig feta i les pessigolles de l’aventura a l’estómac. Agraïment a la vida per permetre-m’ho i als meus per entendre-ho. Després, i millor, l’estiu serà tot temps per a la família i els amics. Sé que és un privilegi. Tant de bo tothom pogués.