La ‘toga vostra’
L’expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, va respondre amb un tuit a la decisió del jutge Pablo Llarena de no retirar l’ordre de detenció en contra seva per considerar que la malversació queda fora de la llei d’amnistia. "La Toga Nostra" va sentenciar. Aquest joc de paraules que compara la justícia espanyola amb una màfia és habitual entre l’independentisme unilateralista i forma part d’aquesta manera de fer política que s’ha instal·lat de forma transversal i la penúltima mostra de la qual l’hem vist amb l’embolic d’Esquerra i els cartells de la família Maragall.
Però anem al fons de la qüestió. Puigdemont agafa distància del sistema judicial espanyol com si tractés d’un líder nascut fora del que anomena el règim del 78. És veritat que mentre va existir Convergència l’actual líder de Junts va agafar distància de la direcció del moment. Però tan cert com això és que la seva arribada a la política institucional es va fer amb el NIF del partit de Pujol i el seu accés a la presidència de la Generalitat no va arribar de bracet de les seves venerades urnes sinó del dit d’Artur Mas, l’hereu de Pujol. Puigdemont, i això l’honora, no es desdiu d’aquell passat. Però a vegades, com en el cas del tuit sobre la Toga Nostra, fa veure com si no existís.
Es pot ser escèptic sobre la llei d’amnistia i alhora considerar que les resolucions de Llarena i del jutge Manuel Marchena tenen una mica de prestidigitació. Però no tot s’hi val. Puigdemont, per a qui van demanar el vot Pujol i Mas, hauria de recordar que Marchena va guanyar la plaça de president de sala en una votació en què el vocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) triat a proposta de CiU va desempatar a favor seu. O no oblidar que l’escàndol de comportament mafiós més gran d’un jutge el va protagonitzar un altre vocal elegit a proposta dels convergents: Luis Pascual Estivill. De manera que, si la toga espanyola està tacada per alguna cosa, l’espai polític de Puigdemont hi té alguna cosa a veure. La toga és també vostra.
