La justícia espanyola rectifica
El jutge de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón optava dilluns a la nit per sobreseure provisionalment i arxivar la causa del Tsunami Democràtic. La decisió va ser propiciada per la interlocutòria de la Sala Penal de l’Audiència Nacional invalidant totes les indagacions realitzades per l’instructor al llarg dels últims tres anys. El motiu és un error, en certa manera incomprensible, comès per García-Castellón, que va prorrogar la seva investigació un dia després que aquesta hagués finalitzat.
L’arxivament de la causa beneficia els deu investigats per García-Castellón per un suposat delicte de terrorisme. Entre ells es troba la secretària general d’ERC, Marta Rovira, que podria tornar a Catalunya ben aviat, atès que l’única acusació que ara pesa sobre ella és de desobediència pel referèndum de l’1-O, que no comporta penes de presó. La dirigent republicana resideix a Suïssa des del març del 2018. L’equivocació del jutge de l’Audiència afavoria també Carles Puigdemont i Ruben Wagensberg, diputats del Parlament i aforats. Els seus casos estaven en mans del Tribunal Suprem, que, seguint García-Castellón, decidia també donar carpetada a l’assumpte. El cas de Puigdemont no és idèntic al de Rovira. La situació de l’expresident no canvia en allò substancial, ja que es manté contra ell l’ordre de detenció per un suposat delicte de malversació. Com se sap, i malgrat això, Puigdemont s’ha compromès reiteradament a tornar a Espanya quan se celebri la sessió d’investidura pendent al Parlament de Catalunya.
Que les causes entorn del Tsunami Democràtic quedin sense efecte és una bona notícia. En primer lloc, perquè es tractava d’unes investigacions promogudes per García-Castellón amb una obstinació com a mínim sorprenent. El jutge es va entossudir durant anys a perseguir els independentistes amb una contumàcia i un afany molt difícils d’entendre si considerem que la justícia ha de ser radicalment imparcial, i actuar seguint els dictats de la raó i no de les emocions, els sentiments o la ideologia de naturalesa particular. Dit això, resultaria abusiu no afegir que, una vegada coneguda la interlocutòria de l’Audiència Nacional, García-Castellón ha actuat amb diligència i celeritat, assumint els greus efectes derivats de la seva equivocació en relació amb la data de la pròrroga de la investigació.
Però l’arxivament forçat per l’Audiència Nacional és una notícia positiva també perquè desmenteix els que carreguen sistemàticament contra la justícia espanyola, a la qual solen titllar d’adulterada i d’exigua qualitat democràtica, i de perseguir ferotgement determinades persones i col·lectius per motius polítics. Igualment, els que, generalitzant de manera completament abusiva, assenyalen que les cúpules judicials participen en el seu conjunt d’una mena de complot orientat a soscavar el Govern de Pedro Sánchez i la majoria d’esquerres i plurinacional que el sosté. Que tant el jutge García-Castellón, primer, com el Tribunal Suprem, immediatament després, hagin tancat el cas del Tsunami Democràtic demostra que aquest complot o conjura de caràcter col·lectiu no existeix, i que la judicatura espanyola és capaç d’admetre els seus errors, i d’actuar en conseqüència i segons el que la llei ordena.
