No soc tan tonto com semblo

Sovint caic dins de la gent. Avui, per exemple, anava a l’autobús i m’ha cridat l’atenció una senyora de mitjana edat, ben arreglada, amb els llavis pintats d’un vermell pàl·lid, a joc amb l’esmalt de les ungles. Tenia cara de preocupació i feia un gest com de mossegar-se per dins el llavi inferior. Jo me’l mossego també fins a arrencar-me un tros de la mucosa que després m’empasso. Crec que soc una mica autocaníbal. Doncs bé, m’he fixat amb intensitat, tot i que amb discreció, en la senyora i de sobte he caigut dins d’ella.

Entenguin-me: "he caigut dins d’ella" és una expressió retòrica. No és que em precipités al seu interior d’una manera literal, sinó que he jugat, he jugat a què em passava. Llavors, he començat a veure el món des dels seus ulls. Com que la dona tenia la mirada perduda, no es fixava en res concret. Veia el món desenfocat, i així és com ho he vist jo des de les entranyes del seu cos. Anava dreta, agafada a la barra amb la seva mà dreta, i completament abstreta. He advertit de seguida que estava preocupada per un dels seus fills: potser no estudiava bastant o mostrava problemes per socialitzar amb els seus companys. Llavors, ha deixat anar un sospir amb prou feines perceptible, que m’ha portat a la memòria aquells versos de T. S. Elliot: "Així acaba el món, no com una explosió, sinó com un gemec". El món de la dona acabava d’acabar-se d’aquesta manera, amb un gemec que en part era meu, ja que viatjava dins d’ella.

Notícies relacionades

Cuidar més enllà de l’imaginable

Liderar l’oposició i ser l’alternativa

Després del mortal gemec, ha tornat en si i s’ha adonat que anava dins de l’autobús (no s’ha adonat, en canvi, que jo anava dins d’ella). Ha enfocat la mirada, ha observat el que hi havia al seu voltant i l’ha detingut en mi. M’ha estudiat (també jo m’he estudiat des dels seus ulls) i li he fet certa pena, com el seu fill. En aquest instant he advertit que la senyora era una espècie de reencarnació de la meva mare, per la qual cosa he començat a xiuxiuejar-li unes paraules tranquil·litzadores. Li he dit: "No et preocupis, mama, tiraré endavant, no soc tan tonto com semblo, de vegades ho faig veure per aconseguir coses".

La senyora ha semblat tranquil·litzar-se i ha deixat de mossegar-se el llavi. Ha baixat a la següent parada, al mateix temps que jo sortia del seu cos i tornava al meu. Tot en ordre.