Més corresponsabilitat i menys demagògia

Els editorials estan elaborats per l'equip d'Opinió d'El Periódico i la direcció editorial

L’acord aconseguit ahir pel Govern del PSOE i les comunitats autònomes governades pel Partit Popular per al repartiment voluntari de 400 menors migrants no acompanyats ha suposat una notícia positiva i un toc d’alerta en la política espanyola per la decisió de Vox de trencar els seus pactes autonòmics amb el PP. La decisió del repartiment arriba tard i està molt per sota del que demana el Govern de les Canàries, que necessita ressituar 2.500 menors arribats en els últims mesos. No obstant, preferim veure-la com un primer pas. Es tracta d’un principi de col·laboració positiu entre el PSOE i el PP, que ha acceptat corresponsabilitzar-se en la distribució d’aquests menors malgrat el xantatge de Vox. El partit de Santiago Abascal va anunciar la seva decisió de trencar amb els populars –decisió que haurà de concretar avui la direcció del partit–, malgrat que el PP s’ha limitat a acceptar la distribució d’aquests 400 menors migrants sols sense assumir el principi d’obligatorietat per a futurs repartiments entre comunitats que va proposar el Govern. Es tracta d’un tema que preocupa la ciutadania i que suscita molta demagògia per part de l’extrema dreta europea. Per tant, bo és que Govern i el principal partit de l’oposició hagin fet un primer pas que s’hauria d’estendre, en el futur, a l’adopció d’una nova llei d’estrangeria.

Espanya compta amb 48 milions d’habitants i té una mica més de 10.000 menors migrants sols, una dada que hauria de servir per evitar alarmes com les que exhibeix Vox. Ningú nega que l’acollida d’aquests menors suposa un maldecap per a les administracions locals. Atendre’ls, i integrar-los, evitant la marginació que pot abocar-los a delinquir, és una tasca que requereix recursos, gestió local, lleis i alguns principis. Entre els quals el de la solidaritat entre autonomies. Es tracta de nens i de nenes (sobretot nens) d’entre 12 i 16 anys la situació dels quals està emparada pels convenis internacionals sobre la infància subscrits per Espanya. No és possible vaticinar que n’arribin menys en els pròxims anys, malgrat els esforços de la UE a favor del desenvolupament dels seus països d’origen i l’adopció de mesures de contenció i seguretat en col·laboració amb els seus governs. En una frontera com la mediterrània on la renda per càpita és entre 20 i 40 vegades superior al nord que al sud (segons com es calculi), és obvi que estem davant una qüestió que continuarà formant parteix de l’agenda europea.

En conseqüència, sobra la demagògia amb què Vox aborda la qüestió i són necessaris acords d’Estat per abordar la dimensió humanitària del problema i oferir un futur a aquests menors. Resoldre el problema suposa claredat per part del Govern quant al nombre de menors migrants i al calendari de la seva reubicació, i una actitud solidària per part de les comunitats autònomes. Ni el PP ni els partits independentistes catalans han acceptat assumir l’obligatorietat d’una distribució equitativa dels menors. Sense això, serà molt difícil que l’acord d’avui s’estengui a una nova llei d’estrangeria basada en principis de corresponsabilitat, i que fixi l’assignació dels recursos estatals necessaris en la gestió dels menors. Només així s’aconseguirà sostreure la seva acollida als que la utilitzen amb finalitats electorals.

Temes:

Govern PSOE Vox

Inicia sessió 0 Comentaris