Rèquiem per ERC
Una ERC catatònica continua deambulant davant un escenari diabòlic i amb Puigdemont (Junts) marcant el pas. No es tracta només d’una victòria electoral en clau endogàmica. És més profund. Puigdemont és avui el Cabdill únic de l’independentisme amb el seu 21% dels vots. És el cap absolut de Junts. I el referent únic i indiscutible d’aquest independentisme civil que ara lidera Lluís Llach, entregat en cos i ànima a Puigdemont i, al seu torn, ferotge detractor dels republicans.
Puigdemont va citar els de sempre a Waterloo. I tots van acudir sense dilació a la seva crida. Per a un conclave que es va dir que era per avaluar el retorn de tots els exiliats. Cosa que per descomptat no era el propòsit principal. Ni de bon tros.
Una altra qüestió és que aquest retorn ha cobrat vigor a posteriori gràcies al recurs de la republicana Marta Molina que s’ha carregat la causa de l’anomenat Tsunami. Una altra vegada els republicans traient les castanyes del foc a la defensa jurídica de Puigdemont, com ja va passar amb l’anomenada Doctrina Junqueras. Uns s’emporten la fama i els altres carden la llana. Però es pot dir que en l’apartat de propaganda és gran la pallissa que han donat els de Puigdemont i Llach a ERC. Els han noquejat. Són, per exemple, els putos amos de X mentre allà els d’ERC (inclòs Junqueras) són ànimes en pena. Són com ninots de fira contra els quals descarregar tota frustració, que no és poca.
Notícies relacionadesEl conclave de Waterloo tenia per objecte advertir ERC que si se’ls acut pactar amb Salvador Illa, que s’atinguin a les conseqüències. Els excomunicaran a plantofada neta. Per contra, si s’atenen a l’estratègia de forçar noves eleccions, seran absolts. A condició que siguin obedients i es portin bé, és clar. Fins i tot els donarien una representació generosa a la Llista del President Legítim si fos el cas.
De moment, els republicans ja han donat generosament la presidència del Parlament a Rull, un home tan honest com lleial al seu espai polític. El que potser no entenen els republicans és que mai, mai, mai serà suficient per a Junts.
