La segona oportunitat del PP i del PSOE

Segon acord d’Estat entre el PP i el PSOE des de les eleccions europees en les quals el primer va guanyar, però poc, i el segon va perdre, però poc. Les comunitats autònomes acolliran 400 menors, la majoria procedents de les Canàries. No és gaire, però és alguna cosa. Queda pendent, i sense consens, la modificació de la llei d’estrangeria per fer efectius a Espanya els compromisos del pacte de la immigració a la UE a la qual han donat suport el PP i el PSOE a Brussel·les. Aquest acte de responsabilitat del PP li pot costar perdre el suport de Vox a les autonomies on governa amb ells. Han sabut jugar fins al final per revelar si tot era una fanfarronada o anaven de debò. Si prospera aquesta ruptura, estarem davant una gran oportunitat que els populars i els socialistes esmenin el que no van fer fa un any després de les eleccions municipals i autonòmiques: donar-se suport per barrar el pas als il·liberals. Veurem què fa el PSOE i com reaccionen els seus socis del Congrés. És a dir, si Yolanda Díaz i el que queda de Pablo Iglesias es comporten amb Feijóo com Mélenchon amb Macron.

Si Catalunya té govern i la legislatura espanyola avança, en les pròximes setmanes, el PP i el PSOE podrien aprofitar aquest clima de normalitat democràtica que es va inaugurar amb el pacte per renovar el Consell General del Poder Judicial, acordant també el relleu al Banc d’Espanya i el finançament autonòmic. En el primer cas, la cosa no ha començat bé. L’última línia del currículum d’Escrivá l’invalida per ser ara governador. Però tot indica que ha sigut un globus sonda per complir una promesa antiga i desbrossar la negociació, i si de veritat volguessin fer un front comú, com el que fan a la UE, contra l’extrema dreta ultranacionalista, haurien d’explorar pactes d’Estat en dos assumptes més: l’habitatge i el turisme. En fi, en els pròxims dies veurem si això només ha sigut el somni de la primera nit tòrrida de l’estiu.