Portar una polsera per evitar que et droguin
S’acaba Sant Fermí, un altre any amb agressions sexuals, i alguna altra que es deu haver evitat amb l’artefacte estrella d’aquest any. Es tracta de Centinela, una polsera que detecta més de vint tipus de droga en la beguda, per evitar casos de submissió química. Aquest mètode representa una de cada tres agressions sexuals, segons dades de l’Institut Nacional de Toxicologia.
Això només són les que sabem que es denuncien, perquè la majoria de víctimes no ho fan perquè tenen records molt difusos, per vergonya o confusió. Es calcula que només una de cada cinc víctimes arriba a la policia per interposar una denúncia. No volen enfrontar-se a preguntes amb què titubejaran ni tindran seguretat del que ha passat. La pèrdua de voluntat les anul·la i les converteix en una nina que l’agressor manipula al seu aire. Les que confessen haver patit una agressió, reconeixen després que han d’afrontar sessions de teràpia per superar la por que es repeteixi. I evitar, a més, un final més greu.
La polsera s’ha venut com a producte estrella a Sant Fermí. Sobretot entre les dones, que són les principals víctimes de submissió química. Pares i mares també les han comprat per donar-les a les seves filles i contribuir, en certa mesura, que estiguin més tranquil·les i eliminar sospites. Sobretot si, al veure la polsera, l’agressor s’ho pensa abans dues vegades. Al final, d’una situació de risc es crea una necessitat i un negoci. I insisteixo, això no és culpar qui la compri, perquè l’instint de protecció i seguretat surt sol. Però això ens porta a una altra lectura de fons. Una societat més segura, carregada d’alarmes, no significa que sigui més avançada.
Notícies relacionadesEn els mitjans s’ha venut la polsera com l’èxit d’aquestes festes, per, en el fons és el símptoma d’un fracàs. El fracàs que l’educació queda en segon lloc per a ells, perquè cal buscar solucions immediates per a nosaltres. El fracàs que al final la protecció depèn de qui pagui o no per un producte, generant dones més exposades que d’altres. El fracàs que, al final, com que vols evitar que aquest drama arribi a la teva vida, compris la polsera abans que et facin sentir culpable per no prevenir prou.
Hem crescut tota la vida amb el "ves amb compte", "protegeix-te", "no tornis tard", "no et fiïs" o "truca quan arribis". Hem crescut escoltant com, agressió rere agressió, mitjans i de vegades la justícia, han parlat de com anaven vestides les víctimes o què van fer. I ara ser dona el 2024 és posar el geolocalitzador per saber on som, portar una polsera per si ens droguen, l’esprai antiviolador, proposar-te defensa personal... Tot això es normalitza. A aquest pas, potser ens recomanen el cinturó de castedat o una altra desena més d’artefactes mentre es fa negoci. Perquè el missatge de prevenció segueix cap a nosaltres. Perquè no hi ha una cultura que digui als agressors "no violis", "no droguis" i "deixa les dones en llibertat". Perquè al final l’única llibertat és la d’ells, que fan el que volen. I ho fan perquè poden.
