El tetris de juliol, el mes més car de l’any
No hi ha manera. L’estrès de les famílies amb fills petits i adolescents durant l’estiu s’accentua. I no és per falta d’interès i bones intencions. El juliol s’acosta al caire de tot. S’acaba convertint en un mes de patiment per als comptes corrents i l’estabilitat emocional i organitzativa de molts pares i mares. En bastants casos, opten per endeutar-se ara que els bancs competeixen per trossejar els pagaments realitzats amb targetes. Temps de campaments, camps de colònies, viatges d’aventura organitzats a nivell nacional i internacional i tota mena d’oferta ludicoinfantil per salvar el mes més difícil de gestionar de l’any, en tots els sentits.
A continuació, exposo un cas real de com una mare i un pare de tres fills gestionen aquest peculiar tetris. Com aquest, desenes de milers d’exemples que donarien per omplir una enciclopèdia d’autoajuda familiar.
En les dues primeres setmanes de juliol, els dos fills petits (15 i 11 anys) són col·locats al campus del Club Natació Catalunya i dinen a casa de l’àvia per abaratir costos. Tenen assegurada l’aigua per refrescar-se. Mentrestant, el més gran (17 anys) s’instal·la a l’escola oficial d’idiomes per estudiar un curs intensiu d’anglès, avorrint-se com una mosca. També dina a casa de l’àvia. La tercera setmana, els dos petits se’n van a un campus de waterpolo a Banyoles i el gran a un campus de futbol al barri de Sant Andreu, a Barcelona. Dinen als respectius campaments i, per acabar de rematar el mes, la quarta setmana s’ha arribat a un acord amb altres famílies amigues per repartir-se els nens durant els cinc dies. Un mètode contra l’avorriment i la impaciència.
Després de l’apassionant juliol, a l’agost toca passar uns dies de vacances junts, tota la família en conjunt, llogant un apartament en un punt de la costa catalana. La resta de dies val més organitzar algunes sortides puntuals depenent del clima i de l’oferta cultural, gastronòmica i musical, que no és tampoc barata. No és estrany que s’hagin posat de moda els escape rooms. Aquell mes, a sobre, comença a ser necessari acostar-se a la feina, tot i que sigui a través de la pantalleta de l’ordinador o del mòbil.
I així anem sumant..., perquè, al setembre, les criatures es queden els dies previs a l’inici del curs "fent malves a casa". Per les despeses que suposa organitzar tota la parafernàlia, cal afegir, per a aquesta família, el registre de carregar amb l’abonament de mil euros per pagar els llibres de text del curs que ve, més el material escolar i començar a organitzar les extraescolars de la nova temporada. Arribar sa i estalvi, físicament i mentalment, a l’inici del curs escolar pot ser miraculós.
És un sistema pervers, producte del descontrol i la descoordinació entre el calendari laboral, escolar i vacacional. Tant que es parla de repartir les vacances al llarg de l’any, i amb prou feines s’ha avançat.
