Ingredients per a un temps nou

Salvador Illa va guanyar les eleccions catalanes per segona vegada encapçalant la idea que Catalunya necessita girar full i obrir un temps nou. Els indults, primer, i l’amnistia, després, són els ingredients que ha posat el socialisme per fer-ho possible. Esquerra ha jugat per la via dels fets al diàleg i a la negociació tot i que hagi mantingut l’objectiu de la independència, però sense tornar a les caminades de l’unilateralisme. Junts continua amb la troca del legitimisme. De la barreja d’aquests tres elements es veurà si, efectivament, s’obre un temps nou en la configuració de les majories polítiques a Catalunya. Però no només és la política institucional la que marca l’aparició d’una nova època. I el PSC hauria de ser conscient d’això. Els tripartits es van rostir en el mode i les maneres de relacionar-se el pujolisme amb la societat civil. Si Illa arriba a president ara no pot passar el mateix.

La Catalunya econòmica, per exemple, la lidera una generació d’empresaris i empresàries que no estan en la majoria de taules en què s’exposen les demandes als polítics. La Catalunya socialment conscienciada no nia en aquesta constel·lació d’associacions unipersonals que convoquen manifestacions contra el turisme que no mobilitzen el mateix nombre de persones que a les Canàries o a les Balears. La Catalunya intel·lectual ja no la marquen quatre gurus de Sarrià mig convergents, mig comuns. Connectar amb aquests cercles de dinamisme empresarial, social i intel·lectual és el gran repte del socialisme si vol governar Catalunya i no només administrar la Generalitat. El repte no és com és de semblant el govern de la Generalitat al dels temps mistificats de Pujol. El repte és que les generacions que van ser víctimes de l’aturada de l’ascensor social amb el canvi de segle sentin que se’ls dona la paraula per proposar el país que anhelen i que necessiten. I això no vol dir ni donar-los la raó ni fer-los cas en tot. Però sí que se sentin representats.