Pors no tan diferents
Lamal /
Diumenge esportivament parlant de tele i poca cosa més. Els fabricants d’identitats poden estar satisfets: l’esport espanyol triomfa. Carlitos Alcaraz a Wimbledon i, més tard, la selecció espanyola de futbol es juguen aquest diumenge l’alegria de milions de persones. El tàndem que fan Lamine Yamal i Nico Williams és magnètic, boníssims i simpatiquisíssims, i també racialitzadíssims confirmant que la transformació de la societat arriba ja a la majoria d’edat encara que a alguns dels de tota la vida això els agafi una mica immadurs. Tot i que amb Yamal i amb Williams ningú té cap problema: què em pots donar a canvi de reconèixer-te com a igual? No és el cas de cap dels dos jugadors excel·lents de la selecció, però l’alta capacitat esportiva i la projecció dels títols que pot fer guanyar algú en nom, en aquest cas, d’Espanya ha estat sempre una via ràpida d’entrada: la nacionalització exprés existeix per a aquells que puguin fer guanyar copes i medalles. Cosa que sempre m’ha semblat vergonyosa. Només t’accepto per l’interès de fer-me quedar bé en competició amb altres països.
L’autèntic problema del racisme és l’aporofòbia, la por o odi a la pobresa, ja que no es discrimina tots els estrangers per igual, sinó que en tant que són pobres o amenacen amb pobresa. Tot i que últimament també estem veient episodis d’intolerància i odi a l’aliè representat per gent adinerada. A Barcelona fa pocs dies es va cridar a la cara de turistes que se n’anessin a casa seva, es va arribar a disparar amb pistoles d’aigua a gent que prenia una mica tranquil·lament en una terrassa de la ciutat. Disparar el que sigui, tot i que sigui aigua, no és una bona idea, malgrat que el genera el turisme estigui certament transformant les ciutats i expulsant molts dels seus veïns.
Llegeixo que l’aporofòbia té com a antònim la plutofòbia, la por o l’odi a la riquesa o a l’amenaça d’una riquesa que ens desplaci, en aquest cas, cap a la pobresa. Així que la societat està polaritzada per la por cap a la pròpia pobresa i carreguem el mort tant als que intenten una vida millor a casa nostra com als que poden gaudir d’aquesta vida millor que la nostra que la nostra.
