¡Visca l’aire condicionat!

Escric aquest article des de les illes Pitiüses. Dies amb temperatura agradable, cosa que contrasta amb la calor de fa un any, quan vam patir el mes de juny més calorós des que se’n tenen dades. Les actuals temperatures desconcerten aquells que asseguraven que aquest estiu seria un infern. Malgrat l’escalfament global evident, el clima fluctua capritxós per motius que a un neòfit com jo se li escapa.

És clar que no passa el mateix a tot arreu. A Atenes, on tinc uns amics fent turisme, les temperatures assoleixen els 38ºC o 40ºC. Segons els experts, el cos humà té una temperatura crítica d’entre 40ºC i 50ºC. Recordem la tragèdia del mes de juny a la Meca, on van morir més de 1.300 persones que no van poder suportar la temperatura superior a 50ºC.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Tot això ve a tomb perquè he llegit que Willis Haviland Carrier, un jove enginyer americà, que un servidor beatificaria o li posaria un carrer –no quedaria malament un carrer de Carrier–‒, va inventar una màquina per treure la humitat fa més de 120 anys, i que amb el temps es va desenvolupar com el que avui coneixem com a aire condicionat. Un aparell que, a part de treure’ns la calor, provoca seriosos enfrontaments amb persones que no el suporten. Jo soc un fan absolut de l’aire condicionat, i no m’importa disfrutar-lo a tota hora; hi ha persones, però, que el detesten i a qui fins i tot perjudica la salut. Per aquesta raó algunes parelles dormen separades o un dels dos passa la nit en blanc perquè l’altre pugui dormir. No oblidaré mai la nit que, en ple estiu, vaig passar al camarot d’una barca. La temperatura acumulada durant les hores de sol va fer d’aquella embarcació un insofrible microones. Mai més. On hi hagi refrigeració que s’aparti la resta de coses.

Hi ha qui diu: "Però si abans sobrevivíem sense aire condicionat". És veritat. I sense neveres i sense gaires invents que afortunadament ara ens fan la vida millor. ¡Visca l’aire condicionat! Això sí, dit amb la boca petita, perquè, quina paradoxa, contribueix lamentablement a l’escalfament global.