Trump suma un factor emocional

A l’espera que es vagin aclarint les circumstàncies que es presenten en el jove abatut per la policia que va disparar contra Trump, va matar un espectador i en va ferir dos més, i pendent el succés que se substanciïn les fallades de seguretat que van posar en risc l’exmandatari, no hi ha cap mena de dubte que la campanya republicana compta ara amb una imatge icònica per abundar en la capacitat del seu candidat per mobilitzar els votants. Uns sondejos d’urgència conclouen que aquest factor emocional, inesperat i que distorsiona totes les estratègies de campanya en el bàndol demòcrata, reforça les expectatives electorals de Trump tant o més que els lapsus de Biden en les seves intervencions. Des d’ahir encara són més les veus que qüestionen l’afany del president de seguir en la cursa i desatendre els que li demanen que es faci a una banda perquè el Partit Demòcrata pugui presentar un candidat amb múscul.

Fins i tot en un país tan habituat a la violència en els esglaons més alts de la política –quatre presidents assassinats entre 1865 i 1963–, amb líders rellevants morts en atemptats –Robert Kennedy i Martin Luther King, els més prestigiosos– i d’altres que van salvar la vida però van arrossegar seqüeles –George Wallace i Ronald Reagan, entre ells–, la intromissió de la violència en el discórrer de la política adultera el desenvolupament dels processos democràtics. Una cosa que no atenuen les condemnes generalitzades des de tots els àmbits ideològics, dins i fora dels Estats Units, perquè és de preveure que les referències a l’atac nodriran els eslògans republicans i pot ser fins i tot que activin aquells sectors del conservadorisme clàssic que consideraven abstenir-se el 5 de novembre.

Si durant les dues últimes presidències s’ha insistit en els riscos inherents a la fractura social, l’agreujament de la batalla cultural entre dos blocs irreconciliables tendirà a agreujar-se a partir d’ara. Perquè resulta intolerable l’atac a Trump durant un acte de campanya, però el previsible propòsit republicà de presentar-lo com un fet derivat de les polítiques demòcrates i la pràctica impossibilitat que el debat polític transcorri en un espai de respecte mutu justifica els temors d’un enrariment més gran de l’atmosfera. Com més alt és l’ingredient emocional en política, més baixa és la disposició dels adversaris de portar la discussió al terreny dels programes; com més espai ocupen els sentiments primaris, més difícil és asserenar els ànims.