Vacances amb el robot
Fa olor de sardina i crema bronzejadora al xiringuito on prenem el primer vi negre amb gasosa de les vacances, entre nens mal educats que aixequen núvols de sorra. Adults, cervesa en mà, divaguen sobre qui és Alvise, les eleccions franceses, el preu de l’oli, els negocis dels cantants o els canvis de sexe. Ja no hi ha cançó de l’estiu. Aquella antiga tarda en què per primera vegada vam anar a jugar a la pista de bitlles amb Dorita forçosament ha de correspondre a alguna fosca nostàlgia de claustre matern. Les mames baixaven a la platja amb una novel·la al bolso d’espart, que solia ser Primavera mortal de Lajos Zilahy. Què remeio: no hi havia telèfons mòbils.
Nou segle, dominis del microxip. L’excés de futurs amuntegant-se per a donar forma al present és la constant d’un segle que ni tan sols sabem com ha començat. Encara no tenim a mà un majordom robòtic que ens serveixi un suc de pomelo oxigenat i qui sap, si amb tanta especulació sobre les mutacions de la intel·ligència artificial, veurem una rebel·lió de robots i desapareixerà el cambrer del quiosc de platja que ens conta acudits, encara que siguin dolents. Hi ha qui parla d’una nova edat fosca i que la intel·ligència artificial reforçarà els senyors robòtics de la guerra. Qui controla la intel·ligència artificial dels drons bèl·lics? Vols robòtics fotografien les ruïnes de Gaza i Kíiv. Passa per la platja un subjecte esprimatxat que ens ven un gelat de mescal amb síndria.
Notícies relacionadesMarxant de la ciutat per a passar molta calor en un hotel habitual de l’Imserso hem deixat enrere les ratxes d’humitat aclaparadora que de sobte generen per reacció un fragor de centenars de milers de torres de refrigeració sobre els fonaments suosos de la ciutat, com una nova Jerusalem d’aire condicionat. Això és: ja han arribat l’estiu, les bermudes, els bars de platja topless, les xancletes, la sangria mefítica, la casuística entre el gaspatxo i el salmorejo, les terrasses per a petons tòrrids, el bon home que encara amb tirants sobre la samarreta imperi s’ha quedat com ja per sempre al balcó, al costat de la bombona de butà. Són indescriptibles aquestes vacances sobretot quan tornem amb més estrès del que teníem quan marxarem de la ciutat de cap a la platja.
De nou a casa, tindrem noves incerteses a l’espera del retorn dels bruixots. Per a demà, com sol dir-se, el que sigui automatitzable serà automatitzat. Enrere quedaran els castells en la sorra, els amors d’un dia, les tempestes d’estiu, les nits de copes recordant el Duo Dinámico, el felipisme o les noces a l’antiga. La memòria té cicles per a tot. Els algorismes ens faran creure que estem arribant tard a les cites d’un nou segle. Per a la tardor, el robot majordom s’encarregarà de la nostra agenda. Així i tot, no és una paradoxa suposar pensar que això ens permetrà l’autoconservació, més enllà del big bang d’una gran mudança.
