Protestes

El culpable no és el turista

Assenyalar el visitant és pur infantilisme: la culpa no és de l’usuari, sinó de qui permet que s’especuli amb un bé bàsic com l’habitatge

2
Es llegeix en minuts
El culpable no és el turista

El culpable no és el turista

Uns quants manifestants farts del turisme van disparar pistoles d’aigua a uns turistes que disfrutaven de la seva típica paella en una terrassa de les Rambles. La notícia de seguida es va fer viral, com tot el que passa a la Barcelona globalitzada, i va ser fins i tot recollida per The New York Times com una prova més del malestar creixent contra el turisme a Catalunya i altres zones tensades de la Península. Disparar aigua contra uns turistes és entre ridícul i absurd, però denota un estat d’ànim cada vegada més hostil contra la gent que ha decidit anar a passar les seves vacances en una altra part. Atacar algú pel mer fet de ser turista equival a atacar una persona pel mer fet de ser-ho, un acte sense sentit i alhora hipòcrita: ¿potser no som tots turistes? ¿Es pot atacar algú perquè fa el mateix que fa l’atacant quan viatja? Però que sigui un acte absurd no vol dir que no sigui significatiu. Perquè disparar aigua contra una parella de noruecs que beuen cervesa és inútil i segurament poc intel·ligent, però, en canvi, les manifestacions pacífiques i cíviques per denunciar la precarietat immobiliària, laboral i fins i tot sanitària en els principals punts turístics, com les Balears o les Canàries, han servit per denunciar amb raó que la societat només vol paradisos per als visitants adinerats i no per als seus habitants. En realitat, el turista no és el problema, sinó més aviat el mirall dels nostres problemes, que és molt diferent. La qüestió no és que el matrimoni italià hagi escollit un Airbnb per allotjar-se, sinó que ni l’ajuntament ni la Generalitat ni el Govern s’atreveixin a regular o directament a prohibir l’activitat d’Airbnb. Qui causa el mal no és l’usuari, sinó el sistema que permet que aquest s’allotgi gràcies a una plataforma que només genera desigualtat i injustícia. Que s’estigui expulsant del centre de les grans ciutats els seus habitants autòctons per la pressió insuportable dels preus i per promocionar una economia on uns quants s’enriqueixen amb lloguers estratosfèrics és un escàndol tolerat per uns governants cada vegada més dèbils davant els lobbies poderosos. No podem assenyalar el pobre turista per anar a un Airbnb que fa pujar el preu de les nostres vivendes, el que hem de fer és exigir als nostres governants que tanquin l’activitat de les empreses que especulen amb un bé tan bàsic com el de la vivenda. El turisme en realitat no és la causa de res, sinó la conseqüència d’un sistema desregularitzat on la inèrcia neoliberal encara vol fer-nos creure que el mercat es regula sol i que com menys estat, millor. L’única esperança per als mallorquins, tenerifencs o barcelonins que veuen com se’ls està expulsant de la seva pròpia casa i es ven cada pam de la seva terra al millor postor és un legislador fort que s’atreveixi a regular, prohibir i, si fa falta, sancionar. Acontentar-se amb increpar els turistes, a més d’infantil, és el millor que pot fer-se per no arreglar el problema i que els autèntics culpables quedin sans i estalvis. D’acord a disparar, però en la direcció correcta.