Una cursa de fons per protegir la dona

És ja un fet contrastat que els telèfons d’assistència són una eina indispensable per trencar l’aïllament i el silenci de conductes que impliquen maltractament i que tenen la dona com a principal diana de l’abús.

En violència de gènere també és essencial aquesta mà estesa en què s’ha convertit el telèfon de denúncies, el 900.900.120: la direcció de lluita contra les violències ha triplicat el seu pressupost, de 17 a 42 milions d’euros, i bona part d’aquests recursos estan destinats a ampliar els serveis que ofereixen a partir d’aquest primer contacte telefònic.

I tot i així, els assassinats segueixen allà, en un degoteig constant. Hi ha molt d’impotència en el recompte habitual de dones maltractades i assassinades en mans d’homes que van ser parelles, que van conèixer de manera íntima, que van compartir una vida i il·lusions. Les discussions i desacords en una relació poden ser una etapa més, però mai hauria de sortir d’uns cursos de civilitat. Cinc dones han sigut assassinades en tres dies i no hi ha cap patró que doni claus per entendre el fenomen, ni la seva edat ni la seva condició econòmica o geogràfica, ni el seu passat amb denúncies prèvies o separació. L’únic que les uneix és el seu gènere: el concepte de feminicidi cobra més força que mai quan s’analitzen les estadístiques.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Una sentència recent de l’Audiència de Barcelona davant un brutal cas d’agressió sexual a una adolescent a Igualada va ser especialment dura a l’imposar la condemna, que va elevar a 35 anys de presó, per entendre que en el cas es donava la circumstància agreujant que la víctima era dona. Fins a 11 sentències del Tribunal Suprem ja han agreujat condemnes amb aquest raonament, que "amplia la protecció dels drets de les dones davant la criminalitat basada en raons de gènere", justifica l’Audiència, i que pretenen castigar de manera exemplar les manifestacions "específicament lesives de violència i de desigualtat i dominació de l’home sobre la dona". També recrimina el tribunal les connotacions de "subcultura masclista que vulneren la paritat" i que planegen sobre els maltractaments.

La dona com a sac de boxa on descarregar frustracions, la dona cosificada, un objecte deshumanitzat: corregir els alts índexs de maltractaments passa de manera imprescindible per atacar aquesta subcultura masclista, canviar l’eix de les relacions i reforçar el respecte a l’autonomia personal i la identitat dels altres. I això és una cursa de fons que per molt pioners que siguem, amb una llei amb 20 anys d’història, travessa ara la pitjor pujada.