Feminicidis

Una cursa de fons per protegir la dona

En violència de gènere també és essencial aquesta mà estesa en què s’ha convertit el telèfon de denúncies, el 900.900.120

2
Es llegeix en minuts
Una cursa de fons  per protegir la dona

ARCHIVO

La trucada a un telèfon d’assistència o de denúncia, com el que té actiu la policia per lluitar contra l’esclavitud sexual, ha ajudat a desarticular en poc temps una xarxa organitzada que va explotar més de 500 dones en els últims anys a Màlaga. Van ser un grapat de trucades les que van donar informació clau per poder rescatar desenes de víctimes i per posar fi al negoci vexatori que es desenvolupava entre quatre parets de nombrosos pisos i locals de la ciutat.

És ja un fet contrastat que els telèfons d’assistència són una eina indispensable per trencar l’aïllament i el silenci de conductes que impliquen maltractament i que tenen la dona com a principal diana de l’abús.

En violència de gènere també és essencial aquesta mà estesa en què s’ha convertit el telèfon de denúncies, el 900.900.120: la direcció de lluita contra les violències ha triplicat el seu pressupost, de 17 a 42 milions d’euros, i bona part d’aquests recursos estan destinats a ampliar els serveis que ofereixen a partir d’aquest primer contacte telefònic.

I tot i així, els assassinats segueixen allà, en un degoteig constant. Hi ha molt d’impotència en el recompte habitual de dones maltractades i assassinades en mans d’homes que van ser parelles, que van conèixer de manera íntima, que van compartir una vida i il·lusions. Les discussions i desacords en una relació poden ser una etapa més, però mai hauria de sortir d’uns cursos de civilitat. Cinc dones han sigut assassinades en tres dies i no hi ha cap patró que doni claus per entendre el fenomen, ni la seva edat ni la seva condició econòmica o geogràfica, ni el seu passat amb denúncies prèvies o separació. L’únic que les uneix és el seu gènere: el concepte de feminicidi cobra més força que mai quan s’analitzen les estadístiques.

Notícies relacionades

Una sentència recent de l’Audiència de Barcelona davant un brutal cas d’agressió sexual a una adolescent a Igualada va ser especialment dura a l’imposar la condemna, que va elevar a 35 anys de presó, per entendre que en el cas es donava la circumstància agreujant que la víctima era dona. Fins a 11 sentències del Tribunal Suprem ja han agreujat condemnes amb aquest raonament, que "amplia la protecció dels drets de les dones davant la criminalitat basada en raons de gènere", justifica l’Audiència, i que pretenen castigar de manera exemplar les manifestacions "específicament lesives de violència i de desigualtat i dominació de l’home sobre la dona". També recrimina el tribunal les connotacions de "subcultura masclista que vulneren la paritat" i que planegen sobre els maltractaments.

La dona com a sac de boxa on descarregar frustracions, la dona cosificada, un objecte deshumanitzat: corregir els alts índexs de maltractaments passa de manera imprescindible per atacar aquesta subcultura masclista, canviar l’eix de les relacions i reforçar el respecte a l’autonomia personal i la identitat dels altres. I això és una cursa de fons que per molt pioners que siguem, amb una llei amb 20 anys d’història, travessa ara la pitjor pujada.