A contrallum
Maneres d’adaptar-se
El presidente ruso, Vladímir Putin, y el primer ministro indio, Narendra Modi, este martes en Moscú. /
A El mag del Kremlin una interessantíssima aproximació de caràcter psicològic a Vladímir Putin, l’escriptor Giuliano de Empoli afirma que els russos "havien crescut en una pàtria i es trobaven de sobte vivint en un supermercat". La imatge té una força inusual per descriure el trànsit de l’antiga Unió Soviètica a la Rússia actual. Però va molt més enllà perquè la vida dels éssers humans, tant en l’àmbit personal com en el col·lectiu, està farcida de canvis bruscos i de calibre gran, de girs de guió dels quals no som conscients en el moment de viure’ls, però que resulten tan desconcertants com l’assenyalat per Empoli. En la transició de la infantesa a l’adolescència, per posar-ne un exemple senzill, la família, que era un espai protector, esdevé un lloc opriment (i depriment). Per això resulta tan difícil de manejar tant per als pares com per als fills. Els adults conservem tan poca memòria d’aquella època perquè va resultar molt traumàtica. La reprimim, en fi, i ens angoixa quan emergeix i es renova en la prole.
En el pla col·lectiu, les persones de certa edat conservem encara en la memòria els temps en els quals la gent, a Espanya, es jubilava en la mateixa empresa en la qual havia accedit a la seva primera feina. En molt pocs anys vam passar d’una cultura laboral a la japonesa, en la qual tampoc era estrany que els fills heretessin els despatxos, dels pares, a uns costums de caràcter liberal en els quals van florir les ETT, o empreses de treball temporal, que contractaven per minuts. Ja ho hem oblidat, però el cop va ser en el seu moment extraordinari. Ens hi vam adaptar perquè un ésser capaç de resistir el trànsit de la infantesa als assumptes està preparat per fer front a qualsevol eventualitat, i sense recórrer als mètodes de Putin.
Bé és cert que els russos, que havien crescut en una pàtria, es van veure de sobte vivint en un supermercat. D’altres vam néixer en un món analògic i estem instal·lats de sobte en l’existència virtual. Pitjor encara: vam ser joves i d’un dia per l’altre ens vam convertir en vells. És dur, la vida és dura en general perquè ens exigeix una adaptació permanent a les novetats. Però no ens hi adaptem bombardejant Ucraïna.
