Trump a Iwo Jima

Per bé que pot resultar difícil per a tots aquells que consideren Trump una reencarnació del dimoni (i a casa nostra abunden), valdria la pena fer una abstracció del seu component ideològic, i analitzar l’extraordinària intuïció política que demostra el personatge. Cal molta sang freda i un agut sentit de l’oportunitat per saber reaccionar amb instint històric quan una bala acaba de brunzir al costat del teu cap.

Tota la seqüència que ha quedat immortalitzada en la foto icònica d’Evan Vucci per a Associated Press denota una personalitat fèrria capaç d’anar més enllà del terror davant la mort propera i convertir aquest terror en fúria. Vist en la distància, la reacció de Trump pot semblar fàcil o normal, però no ho va ser en absolut. En aquell moment desconcertant, en qüestions de segons, després de driblar una bala segura, rodejat del servei secret, va ser capaç d’aturar l’instant dramàtic i, puny enlaire, va cridar "fight, fight, fight", convertit en una mena de líder de la llibertat.

El simbolisme és tan brutal que va aconseguir una connexió immediata amb altres moments icònics. El primer, el més evident: la famosa foto de Joe Rosenthal el 23 de febrer de 1945, quan després de dies de combats ferotges, sis marines nord-americans varen aixecar la bandera de les barres i estrelles al mont Suribachi, el cim més elevat de l’illa d’Iwo Jima. En aquella batalla històrica varen morir més de 6.000 nord-americans i 20.000 japonesos, i la xifra de ferits es va elevar a desenes de milers, però la foto de Rosenthal va aconseguir crear una imparable moral de victòria. I per bé que cap circumstància actual pot ser equiparable a aquell moment de la Segona Guerra Mundial, és evident que la foto de Vucci amb Trump aixecant el puny rodejat d’agents dels serveis secrets crea un paral·lelisme d’enorme càrrega emotiva: foto icònica sobre foto icònica. I amb ella, tot el que representa: resistència, determinació, coratge, victòria, patriotisme.... I tot a quatre passes del Mount Rushmore National Memorial, on s’alcen les gegantines estàtues dels quatre grans presidents nord-americans, des de Washington fins a Lincoln, tallats en pedra dalt de les Black Hills. Però si la connexió entre les dues instantànies icòniques és d’una força simbòlica extraordinària, no ho és menys el "fight, fight, fight" que crida Trump despentinat, amb sang a la cara, gairebé sense veu, però alçat més enllà de les inquietants circumstàncies del moment. També aquí es fa una connexió històrica immediata, la del famós discurs de Churchill a la Cambra del Comuns el 4 de juny de 1940, quan, en un dels moments més tràgics per a la Gran Bretanya, va cridar: lluitarem, lluitarem, lluitarem. "Lluitarem a les platges, lluitarem a les pistes d’aterratge, lluitarem als camps i als carrers, lluitarem als pujols, mai no ens rendirem". Òbviament, la comparació entre les circumstàncies i els líders no és pertinent, però és igual les enormes diferències entre el Churchill del 1940 i el Trump del 2024, perquè el fet és que el ressort emotiu dels ciutadans s’activa immediatament. Trump va ser capaç, en pocs segons, de saber connectar amb dos records fixats a la història col·lectiva, i en ambdós casos amb un missatge que, per a la política, és pur diamant: resistència, patriotisme, llibertat.

Notícies relacionades

Illa i Sánchez: normalitat i provisionalitat

Multireincidents, el camí més llarg és l’eficaç

I tot a vint-i-quatre hores de l’inici de la convenció nacional republicana que se celebra a Milwaukee, on serà nominat. No hi arribarà només com a candidat a la presidència, sinó com a membre de la llista heroica de presidents que han patit atemptats, quatre d’ells assassinats. I ho farà revestit de la fortalesa mostrada en el moment de l’atemptat, que aguditza encara més la imatge de feblesa del seu rival Biden. Poden tenir edats semblants, però Trump sembla imbatible i Biden ja sembla abatut.

Després podrem criticar les seves polítiques, les seves el seu tarannà i etcètera, però més enllà del debat ideològic, és un fet que Trump és un autèntic animal polític. Biden no perdrà per la seva feblesa física, tot i que la rebequeria de mantenir-se en la campanya, malgrat les seves evidents dificultats, li resten encara més opcions. Perdrà perquè, a banda de demostrar una millor fortalesa física, Trump és molt més fort políticament. I en temps d’incertesa, la resistència és un valor preuat.