La Copa Amèrica agita Barcelona

L’empremta més evident és la que ens arriba a bord de la Copa Amèrica. Els que ja tenim una edat recordem com d’esquena al mar vivia Barcelona. Era una frase feta, però tots aquells tinglados dels 80 no deixaven veure l’aigua. L’arribada dels ajuntaments democràtics i les Olimpíades van acabar amb les estructures portuàries i d’allà va aparèixer el moll de la Fusta (1981-1987), el moll de la Barceloneta (1987-1993), més tard el moll d’Espanya (1994-1996), conegut com Maremagnun, i el moll de Barcelona (1998-2000), amb el World Trade Center. Vint anys que van modificar la vida lúdica dels barcelonins.

Allò que era estrany, em refereixo que els que residien per sobre de la Diagonal baixessin al mar, es va convertir en habitual i divertit. El moll de la Fusta amb les festes populars, el de la Barceloneta substituint els peculiars xiringuitos de la platja i després el Maremagnum, com a espai més en sintonia amb els temps. Però l’èxit va ser tan aclaparador que va saltar pels aires. Les seves instal·lacions es van convertir en violentes i només va necessitar la mort inoportuna de Wilson Pacheco, a qui un porter de discoteca li va clavar una pallissa i el va llançar a les aigües del port, cosa que li va provocar la mort, perquè els autòctons deixessin de visitar la zona. Després van arribar els turistes i la resta és de tots coneguda. El port va quedar només per quan Barcelona era visitada per amics.

La Copa Amèrica està trastocant aquesta empremta com si es recuperés certa memòria. El cert és que la inauguració la passada setmana del Time Out Market a l’última planta del Maremagnum o l’obertura d’alguns restaurants, per exemple, el Vraba, en el que fos l’edifici Imax, liderat pel xef Albert Ventura dels fogons del Coure, són notícies que conviden a tornar als molls.

Notícies relacionades

A veure si es desperten

Preparar-se per a les pròximes sequeres

I no és l’únic. La màgica invasió de música clàssica a la platja de Sant Sebastià amb el concert gratuït de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu dirigida per Gustavo Dudamel la setmana passada, per exemple, on milers de persones, sobre les seves tovalloles a la sorra, van seguir la batuta del prestigiós director, incrementa l’interès. O el nou beach club al Club Natació Barcelona (CNB), Bastian Beach, rotllo llits balinesos i amples hamaques d’últim disseny al costat de la piscina, o la rehabilitació dels quatre tinglados del moll Oriental, edificis escantellats durant anys i que, després de les regates, quedaran com a espais culturals, tot són projectes de la nova Barcelona que arriba.

Per mar i per muntanya. En l’altre punt de la ciutat, l’Hotel Florida, situat a la muntanya del Tibidabo, també està preparant una reforma després de 20 anys de la seva inauguració. És evident que alguna cosa s’agita a la ciutat.