La lògica epistemològica de Trump i els seus amics

Seria allò que els d’Esquerra Republicana anomenen una campanya de contrast però pel broc gros, no amb cartellets, sinó amb armes de foc. Però la realitat desmunta la majoria de les presumptes conspiracions i tot indica que es van acumular una sèrie d’errors en la càpsula de seguretat .

Notícies relacionades

Per què Pujol torna al pujolisme

Mal vent a ERC

La victòria de Trump sembla ara imparable. L’elecció del candidat a vicepresident, el senador J. D. Vance (una mena d’Alvise Pérez), és el cop de gràcia que converteix aquestes eleccions del novembre en l’episodi final de la guerra cultural que es va iniciar fa dècades amb el tea party. Els republicans han decidit sortir definitivament del consens bipartidista . Vol una victòria per KO, clara, nítida, contundent, que enterri la voluntat de pacte a partir del reconeixement mutu. Trump pretén aixafar el que va començar amb les manifestacions contra el Vietnam i va culminar amb l’accés d’Obama a la presidència

Vol demostrar que són més i que són els que han de manar. I Biden mai pot derrotar aquesta idea perquè encarna el pensament feble demòcrata, el que s’intimida davant el republicanisme exacerbat. L’hàndicap principal de Biden no és com està, sinó qui és. Només un envit en gran podria posar en perill la victòria de Trump: Michele Obama, però ni ella ho vol ni possiblement els demòcrates estarien a temps de mobilitzar els votants potencials perquè s’inscriguin. Anem cap a la victòria d’un ressuscitat acompanyat d’un il·luminat. Una cosa inèdita.