Seguretat i responsabilitat a la xarxa viària

Aquesta elevada sinistralitat en un breu lapse de temps i que majoritàriament s’ha vist concentrada en una comarca, el Vallès Occidental, revela fins a quin punt el tram de l’AP-7 que circumval·la l’àrea de Barcelona, de Martorell a Llinars del Vallès, s’ha convertit en una ratera, sent aquest un tram que aglutina 10 dels 20 punts d’Espanya amb més concentració de vehicles pesats. A més, quatre dels cinc punts de més intensitat de trànsit del total estatal se situen a les portes de Barcelona. I tot té com a resultat que, al mínim incident, en particular si es produeix al tram del Papiol a Mollet, que no disposa de vorals practicables, el nivell d’afectació de la xarxa viària metropolitana sigui molt elevat.

L’AP-7 s’ha convertit en la gran artèria que connecta l’àrea del Mediterrani –a falta encara d’un corredor ferroviari en condicions– i la seva congestió s’ha agreujat arran de l’eliminació dels peatges el setembre del 2021. Poc després d’aixecar-los, el Ministeri de Transports va xifrar un augment de més del 40% en el trànsit de cotxes i de més del 80% de vehicles pesats. No es pot negligir que la gratuïtat de l’AP-7 ha reduït la circulació per altres vies perilloses, però a costa de col·lapsar aquesta autopista i d’un increment d’accidents en aquesta via, molts dels quals han tingut conductors professionals implicats.

Precisament, l’elevada sinistralitat de camions i autocars va fer que el Servei Català de Trànsit fes controls específics d’aquests xòfers a l’AP-7. L’accident d’ahir a la C-32 precipitarà fer el mateix en aquesta autopista de la costa. La tasca preventiva dels controls és indiscutible –el factor humà està darrere d’un gran nombre d’accidents–, si bé també és necessari portar a terme actuacions en matèria d’infraestructures, que garanteixin la seguretat. En especial, connectar els diferents eixos viaris per descongestionar l’AP-7, particularment a l’àrea metropolitana de Barcelona. Aquest és un compromís, juntament amb la descongestió de l’AP-2, assumit pel Govern d’Espanya el 2022, que es va donar un termini màxim de set anys, i per fer-ho estava prevista una inversió de 1.050 milions per a la millora d’accessos, per a nous carrils i connexions entre vies que han de permetre el balanceig del trànsit, és a dir, la capacitat de fer fluctuar els vehicles d’una via a l’altra en funció de les necessitats. Una quantitat ínfima en comparació amb el dèficit d’inversió en infraestructures que un informe de Foment del Treball acaba de xifrar en prop de 45.000 milions. Ínfima, no del tot executada i deficitària si es consideren els 1.400 milions que aquest mateix informe xifra com a necessaris per garantir la imprescindible seguretat de les carreteres catalanes, que també depèn molt, no s’ha d’oblidar, de les conductes ciutadanes.