Atemptat
La bala de Trump
Després de ser tirotejat, l’expresident dels EUA va parlar de concòrdia i, a continuació, va fitxar per a la vicepresidència el senador J. D. Vance
Trump reaparece después del intento de asesinato
La bala que va fregar l’orella dreta de Donald Trump ha mutat la campanya electoral, amb un candidat republicà que va veure passar la mort i un president demòcrata a qui cerquen substitut. Dies abans, al debat, per una vegada Trump no va insultar Biden ni va desplegar un desdeny groller, contingué la gesticulació, va ser condescendent. Potser s’escolta el mateix assessor per fer el discurs d’acceptació a la convenció republicana però els seus excessos són part de la memòria pública: si els refrena, els trumpistes amb samarreta sense mànigues talla extra no ho entendran i els votants independents no s’ho creuran, encara que pot guanyar. Si això continua, la ciutadania europea haurà de pagar l’OTAN de la seva butxaca. Putin somriurà i la Xina ja sap què pot passar a la convenció.
Qui va disparar va ser Matthew Cross, un jove molt retret. Jugava als escacs i anava a un camp de tir amb un rifle semiautomàtic. Potser confongué els videojocs amb la realitat. Són personatges que sorgeixen de la fragilitat i el no-res, mentre els veïns passegen el gos o consumeixen opiacis. El jove que va intentar assassinar Reagan volia impressionar Jodie Foster. Hi ha un món solitari i sense vincles que enfolleix cada dia, disposat a tot.
Després de ser tirotejat, Donald Trump va parlar de concòrdia i a continuació va fitxar per a la vicepresidència el senador J. D. Vance. Vance, amb 39 anys, tingué una infància dura i precària –la va explicar en un llibre supervendes, molt interessant–, fou marine, passà per la universitat de Yale i triomfà com a inversor. Després de dir que Trump era un Hitler nord-americà, es va postular com a aïllacionista i va ser senador trumpista per Ohio. És la versió rocosa del somni americà, advers a les elits de l’Est, hostil a la vella Europa. Si Trump ha pretès contenir-se, amb Vance consuma l’okupació del partit republicà.
Ja sabem que els vicepresidents dels Estats Units poques vegades compten per a res. El primer va ser John Adams i va confessar a la seva família que era el càrrec més insignificant que la imaginació humana hagués concebut. D’acord amb els seus girs, Vance podria ser l’encarregat per Trump per anar a Brussel·les i besar la moqueta del Parlament Europeu. És altament improbable però del novíssim Trump no se’n por descartar cap disfressa.
Per molt que es parli de la violència política nord-americana, cap país, ni la pacifista Suècia, està exempt de l’assassinat polític. L’any 2022 va ser assassinat el primer ministre japonès Shinzo Abe. A Espanya els anarquistes mataren Cánovas, Canalejas o Dato. No se sap qui va matar Prim. Amb la democràcia, ETA va matar més que mai. A la Sagrada Família, Gaudí al·ludeix a l’obrer temptat pel poder destructor de la bomba Orsini, com la que va fracturar el somni burgès amb l’atemptat del Liceu.
No seria el primer aïllacionista feroç que es torna flexible. Amb el ticket trumpista es veurà aviat per què és difícil que Trump contingui els seus impulsos expressius fins al mes de novembre. Continuen les incerteses sobre el ticket demòcrata.
