Editorial
El món conté la respiració
Els EUA podrien atiar la polarització global si guanya el ‘ticket’ Trump-Vance, però hi ha contrapesos per frenar-lo
Per si faltava alguna cosa perquè la possible reelecció de Donald J. Trump com a president dels Estats Units provoqués el pànic a nombroses cancelleries, la decisió d’incloure el senador per Ohio, J. D. Vance, en el ticket electoral, com a vicepresident, ho ha aconseguit. A diferència de Trump, que sol caracteritzar-se per certa impredictibilitat, Vance resumeix tot allò que provoca neguit a Brussel·les, irrita la Xina, alarma Ucraïna i suscita els aplaudiments de Vladímir Putin, Benjamin Netanyahu i Viktor Orbán. No és només que el senador per Ohio sigui contrari a l’avortament, no cregui en el canvi climàtic o sigui un paladí de la teoria del Gran Reemplaçament. La seva interpretació del lema trumpista Tornar a fer gran Amèrica es concreta en polítiques que, si es porten a terme, podrien desestabilitzar l’ordre internacional. Apujar el llistó de la guerra comercial amb la Xina fins a cotes impredictibles, desentendre’s de la solidaritat transatlàntica, deixar sols els ucraïnesos, "acabar la feina" a Gaza, i recolzar l’extrema dreta, des de Javier Milei fins a Orbán i Santiago Abascal. La seva designació ha provocat un autèntic terratrèmol a Brussel·les al coincidir amb la decisió de conservadors, socialistes i liberals d’aïllar els elements més radicals de l’extrema dreta. Mentre l’Europa d’Ursula von der Leyen i António Costa es conjura per mantenir amplis consensos, els Estats Units poden transformar-se en un ariet de la polarització arreu del món si el ticket Trump-Vance s’imposa als demòcrates. Una cosa que auguren tots els sondejos, sobretot després de l’atemptat fallit rebut per Trump i el desconcert que provoca la candidatura de Joe Biden.
El món conté la respiració. Ningú dubta que la política exterior estarà en mans de Trump si aquest guanya les eleccions, com ja va passar en el seu anterior mandat. La seva posició, amb relació als principals escenaris internacionals és menys taxativa que la de Vance. Entre altres coses, perquè Trump sol expressar-se de manera contradictòria, com si fos possible una cosa i la seva contrària. Com si volgués deixar sempre la porta oberta a acords que xoquen amb la seva bel·licositat. No obstant, tot indica que la seva tornada a la Casa Blanca estarà marcada, no només en política interior, per la convicció que li van robar la victòria i torna per acabar una tasca que va quedar a mig fer.
Des d’aleshores, la polarització que ell va inaugurar als Estats Units s’ha estès a mig món. No obstant, no podrà mirar només cap a Moscou, Jerusalem o Buenos Aires. Haurà de negociar amb la Unió Europea, on l’oposició a polítiques extremistes continua sent majoritària, com s’ha vist en les eleccions franceses. El Regne Unit, la seva principal carta a Europa, ha virat cap al laborisme. Mèxic, el Brasil, Xile i Colòmbia tenen presidents esquerrans i el que anomenem el sud global s’ha refermat econòmicament. La Xina, el principal competidor dels Estats Units, no passa pels seus millors moments, però ha mostrat una determinació militar que no aconsella provocacions. Tot això podria constituir un conjunt de contrapesos que no fessin tan dramàtica la seva victòria si aquesta es confirma, al novembre.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
