Els mèrits de Trump

A Trump se li reconeixen pocs, o cap, mèrits polítics. A tot estirar, la seva capacitat comunicadora, construïda en el reality televisiu però també ene l món socialité de Nova York i el Page 6 del New York Post. La irrupció del magnat en política, la seva campanya contra Hillary Clinton, els seus quatre anys a la Casa Blanca, la contesa contra Joe Biden, la seva derrota, el seu intent de tombar-la i l’assalt al Capitoli es narren com una pel·lícula de terror. Trump, pur instint i irracionalitat, primer va generar mofa, després commiseració i al final terror i alienació mental. Trump és el caos en si mateix i el que crea en aliats i adversaris. Serveixi com un petit exemple el deliri en el qual va convertir una decent sèrie d’advocats com The Good Fight, spin-off de The Good Wife, la intenció dels seus autors d’atacar el trumpisme. I, no obstant, aquest ignorant milionari sense escrúpols ni complexos, egocèntric i rancorós, ha construït una maquinària política formidable.

Tan eficaç que primer va assaltar el Partit Republicà i després el país. El vell GOP ja no existeix, els think tanks conservadors que es van burlar d’ell posen la seva producció teòrica al seu servei, va virar cap a la dreta els equilibris del Tribunal Suprem per a molts anys i ha sigut capaç de reaccionar a la derrota del 2020 i a l’assalt del Capitoli per erigir-se en quatre anys en un candidat amb aura d’invencible, inevitable. Per comparar: en aquests quatre anys, el Partit Demòcrata ha sigut incapaç de construir una alternativa malgrat comptar amb l’altaveu de la Casa Blanca. No es tracta només que Biden no sembli rival per al seu adversari, sinó que el progressisme nord-americà i, en general, els que s’oposen que el país caigui en l’iliberalisme no han sabut construir un relat que contraresti el de Trump. ¿Quins són els Estats Units i el món dels demòcrates, més enllà de repetir que el trumpisme és una autopista cap al caos?

Notícies relacionades

Illa i Sánchez: normalitat i provisionalitat

Multireincidents, el camí més llarg és l’eficaç

El trumpisme se sol analitzar des d’una perspectiva comunicativa. Trump té una capacitat innata per comunicar que, en l’era de les bombolles de les xarxes socials, li ha permès construir un món de veritats alternatives en les quals, intocable, regna en un tron de mentides. Quan s’analitza políticament, s’explica que els ideòlegs de la alt-right van veure en ell un vehicle, imperfecte però eficaç, per assaltar el cel i canviar per a diverses generacions la faç nord-americà. De la mateixa manera, el Tea Party el va utilitzar per arrabassar al Partit Republicà aquestes elits que en el fons eren indistingibles de les del Partit Demòcrata: per aquí un Bush, per allà una Clinton, per aquí Romney, per allà un Biden. Era un mitjà; en canvi, per a Trump tot comença i acaba en ell mateix.

I el mateix li passa a la dreta nord-americana. Avui, tot comença i acaba en Trump, que ha demostrat ser un animal polític de primer ordre, insaciable i immisericordiós. Va entendre que la seva força només podia procedir de les bases, i se les va guanyar, tuit a tuit, escàndol a escàndol, barbaritat a barbaritat. És fàcil dir que ha encisat milions de nord-americans a base de mentides i propaganda, però el cert és que ningú mobilitza, fidelitza i eixampla el seu electorat millor que ell. És un error menysprear els seus mèrits polítics: a un rival formidable se’l comença a batre coneixent els seus punts forts i els seus mèrits.