El fang sec

Notícies relacionades

L’enigma de l’FP

El risc d’un oligopoli bancari

I tenim Sánchez, amb el mig somriure entre brètol i superbiós que se li escapa quan no fa falta (de fet, mai fa falta), preguntant a Alberto Núñez Feijóo des del faristol: "¿Vox i el PP han trencat per sempre o s’estan prenent un temps? ¿O és que comencen una relació oberta a grans bandes?", aquí el mig somriure es converteix en riure fatu, encantat amb la seva broma. "Ho dic perquè el senyor Abascal ja ha fet un pas amb el seu idil·li amb el pro Putin d’ultradreta Viktor Orbán", mentre que Feijóo "no tenia ningú per abraçar-se quan Espanya va fer el segon gol". El president del PP aprofita la seva intervenció per qualificar les mesures de Sánchez com "l’atac més greu a la llibertat d’informació de la democràcia espanyola". ¡Visca la desmesura! Recorda les imputacions a Begoña Gómez i anima el president a tocar el dos al seu despatx i redactar la seva "tercera i definitiva carta".

Entre rialles, acusacions mútues i hipèrboles va passar la jornada. Una oportunitat més malgastada, per uns i d’altres, per guanyar-se la confiança perduda de la ciutadania. Escepticisme que, sigui dit de passada, també s’estén al periodisme. Hi ha amenaces molt reals i poderoses que sotgen la nostra democràcia. Joguinejar i buidar de contingut la paraula transparència no ajuda a combatre-les, només afegeix més capes d’opacitat. I, amb tanta calor, fins i tot el fang s’asseca. Queda la terra erma.