Una orella tirada a la gespa

Estretes les files del Partit Republicà al voltant seu, Trump encapçala avui la majoria de les enquestes amb l’orella dreta embenada; el projectil li va arrencar un tros de cartílag de la part superior, una imatge que, en una alambinada associació d’idees, remunta a un altre pavelló auricular, el que apareix a la pel·lícula de David Lynch Vellut blau (1986). Potser recorden l’inici: la vida transcorre mansa en un poble fuster nord-americà. La càmera recorre una d’aquelles urbanitzacions de vivendes unifamiliars de classe mitjana, mentre sona la cançó Blue Velvet de Bobby Vinton: reixats blancs, roses i tulipes grogues; passa una bandada de nens cap al col·le, una mestressa de casa assaboreix una tassa de cafè davant el televisor, un jubilat rega el seu jardí. De sobte, el focus se submergeix en la gespa, avança per un túnel de foscor verdosa i s’atura en una orella humana, pútrida ja, coberta de formigues. Una orella retallada, una orella que havia escoltat massa. Un fet sinistre batega sota la bellesa i la suposada placidesa. La cara b del somni americà.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Els Estats Units habiten en una realitat violenta. Thomas Matthew Crooks, l’home que va intentar matar el candidat republicà, va fer servir un fusell semiautomàtic AR-15 que el seu pare havia comprat legalment poc abans, una arma capaç d’efectuar deu trets per segon, que ve a costar uns 450 euros, la mateixa que ha sigut utilitzada en massacres perpetrades en escoles, centres comercials i llocs públics els últims anys: Connecticut, Nevada, Texas, Califòrnia. El rifle més popular. De la mateixa forma, el discurs polític s’ha anat carregant de pólvora fins a desembocar en l’assalt al Capitoli. ¿Aconseguirà l’intent de magnicidi temperar el clima?

Un aire messiànic envolta aquestes eleccions. Alguns adeptes a Trump estan convençuts que l’ha salvat la mà de Déu, mentre que Joe Biden, malgrat el seu visible deteriorament cognitiu, havia dit que no abandonarà la cursa llevat que el Totpoderós baixi a demanar-l’hi. Ara, ha tornat a agafar la covid. Pinten bastos per al Partit Demòcrata; només podria salvar-los un espectacular gir de guió en la convenció de l’agost (¿Michelle Obama?). O potser un altre miracle.