¿Algú es recorda de la Generalitat?

Els temes de conversa recurrent entre amics i coneguts, en l’àmbit professional i personal, són molts altres: de la renovada turismofòbia a les dificultats per aconseguir un habitatge decent de lloguer; del preu dels llibres del nou curs escolar a les vacances que molts estem a punt de començar; del nou i insípid gintònic sense alcohol a com va augmentar la seva esperança de vida el canvi d’hàbits de l’alimentació dels japonesos; dels Estats Units de Donald Trump i Joe Biden al lideratge europeu d’Ursula von der Leyen; de Begoña Gómez a Pedro Sánchez; de Mbappé a Nico Williams després de la ressaca de l’Eurocopa. La llista no s’acaba... ¿Però de la Generalitat? ¿A qui li importa el que pugui passar?

I, no obstant, ens hauria d’importar. No és excusa dir que l’Administració catalana continua funcionant i que tant és qui treballi a la plaça de Sant Jaume i rodalia. Típic comentari que se sent cada vegada més sovint: "Ni tan sols fa falta Govern. Els excel·lents professionals i funcionaris del sistema, en àmbits molt diferents, aconsegueixen que tot segueixi funcionant i molt bé". És clar que això és així. Només faltaria. Per això existeix un engranatge de gestió autonòmica que s’ha anat desenvolupant, amb més èxits que fracassos, fins i tot sent millorable, des que es va posar a caminar ja fa més de quaranta anys. I, tanmateix, la percepció que els governs només serveixen per tenir ocurrències, generar més normes i lligar més el ciutadà i la iniciativa privada és creixent. Com si el fet que no hi hagi pressupostos anuals, desenvolupats i aprovats, no fos important.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

A Aragonès, independentment de l’adscripció política, ideològica o el sentit identitari de qualsevol, sí que cal agrair-li haver ressuscitat de sota zero la institució de la Generalitat després del pas per la presidència de Joaquim Torra, que va exercir el càrrec de retruc. Amb la seva tasca grisa, Aragonès va aguantar el tipus contra vent i marea. La seva decisió d’abandonar la política després de les eleccions va ser un exemple.

És necessari que alguna cosa es mogui per anar recuperant el prestigi i la rellevància de la Generalitat. La sensació que els partits polítics estan jugant amb el vot dels ciutadans per aconseguir els seus interessos, incapaços d’acordar uns mínims acords, només serveix per tirar més llenya al foc. Que encara no s’hagi pogut formar Govern i que es continuï especulant amb la possibilitat de noves eleccions a la tardor és un insult dels polítics als ciutadans, que hi responen amb la desídia.