Newsletter

El llegat d’Aragonès

1
Es llegeix en minuts
El llegat d’Aragonès

Des que va tornar a a Catalunya, Marta Rovira ha revisitat els principals escenaris de la seva vida política, des de la seva ciutat natal de Vic fins al Parlament de Catalunya. Un d’aquests actes ha passat més desapercebut de la importància que té en el moment polític actual: la trobada amb Pere Aragonès al Palau de la Generalitat. Rovira es va perdre un dels grans moments que pot viure la secretària general d’un partit polític: la investidura del seu candidat. Rovira i Aragonès van reivindicar l’obra de govern d’Esquerra, des de la posada en marxa de les primeres negociacions quan van arribar a la vicepresidència amb l’infaust Torra fins a la negociació del traspàs de Rodalies just ara fa un any. Possiblement, aquesta reivindicació és una manera més serena d’obrir el debat sobre el futur d’Esquerra que rebolcar-se en el fang dels cartellets dels Maragall.

Notícies relacionades

La conjuntura política i els exasperants tempos del Parlament estan permetent a Aragonès protagonitzar una sortida de la presidència més que digna, pròpia d’algú que sap perdre en política com abans ha sabut guanyar. Potser encara hi ha temps de visibilitzar alguns dels seus èxits que l’avanç electoral propiciat pel seu equip no va deixar veure. Aquesta setmana s’ha avançat en el traspàs de Rodalies i queden pendents en l’agenda l’ingrés mínim vital i la condonació del deute del FLA, entre molts altres assumptes.

La militància d’Esquerra no és una colla de descerebrats, com assegura l’estereotip difós pels seus adversaris. Són gent que pensa políticament, com els militants de la resta de partits, i que, tot i que va viure amb il·lusió l’1-O, també vol reivindicar el paper de la formació a la sortida d’aquell encallador que ha coincidit amb el seu període de màxima esplendor electoral. Consolidar el llegat d’Aragonès com impulsa Marta Rovira és, segurament, el millor camí perquè a Esquerra s’imposi la política.

Temes:

Marta Rovira