¿Penes més dures eviten els crims masclistes?

Si bé és cert que hi ha diversitat acadèmica respecte a la funció dissuasòria de més penes de presó, també són símptoma del masclisme dos fronts antagònics que s’obren sempre amb aquest tema. Un, el reclam de l’antipunitivisme. És curiós que aquest debat sempre surti només amb els nostres assassinats i hi hagi un cert reclam a un bonisme cuidador que es pressuposa innat en les dones, com si haguéssim de suportar la violència però alhora ser benèvoles, pacifistes 24 hores i comprensives. D’altra banda, hi ha els que volen penes majors no per prevenció ni reconeixement del masclisme, sinó per instrumentalitzar les dones per benefici partidista i portar propaganda repressiva sense criteri.

El debat va més enllà perquè el crim masclista té una motivació molt específica que no té en altres casos. Un masclista vol control. Considera que la parella és de la seva propietat i possessió, i no hi haurà pena que el freni. Respondre a l’augment d’aquests crims masclistes té una resposta curta: perquè no es compleix la llei. Sobretot en la prevenció, que és just la que impedeix el crim. Si ja hem comprovat que l’augment de penes no serveix, cal posar la lupa en què passa abans que es produeixi l’assassinat.

Notícies relacionades

Generació Z i ocupació

Nous reptes del curs judicial

En cas de complir-se de manera rigorosa, s’haurien evitat morts. En l’últim crim de Bunyol, la jove havia denunciat per maltractament i amenaces sense que ningú dictés una ordre de protecció. L’assassí li va deixar marques a tot el cos amb frases vexatòries (per si hi ha dubtes de la misogínia en cada crim cap a les dones). Tampoc va ser derivada al metge forense, tot i que havia explicat que tenia clapes als cabells per les estirades que li feia l’agressor. A Sabadell, els veïns de la dona assassinada vivien sota amenaces de la família de l’agressor si arribaven a denunciar els maltractaments, segons la premsa local. En l’últim crim a Conca, a ella la van qualificar en risc baix en el Sistema VioGén. Encara que tingués previst entrar a la presó, com que mentrestant estava en llibertat va continuar amenaçant-la fins a matar-la. No són tres casos únics. N’hi ha més.

Tant de bo que tot fos tan fàcil. Posar una pena més grossa i solucionat, però el masclisme no funciona així. Les maten perquè a ells els és igual una pena major o menor. I les maten perquè el sistema continua tenint errors que no es reparen. Mentrestant, són elles les que estan sota terra.