Això de Microsoft i Darwin

1

Es llegeix en minuts

Per què confiar en El Periódico

21 de juliol del 2024. 04:59

0 Comentaris

Això de Microsoft, el caos mundial provocat per la fallida de la megaplataforma de protecció de sistemes informàtics CrowdStrike i el col·lapse mundial d’aeroports, bancs i altres serveis, així com puntualment l’atenció d’emergències, és matèria novel·lesca. ¿Seríem capaços de tornar a viure com abans? ¿I quan és aquest abans? Hi ha tanta tecnologia de la segona meitat del segle XX que ens hem carregat, que hem considerat obsoleta, que a moltes cases sense el núvol, sense internet, tornaríem als anys vint del mil nou-cents. Rellotges, ràdios, televisors no intel·ligents, telèfons que han desaparegut de les nostres vides perquè és més pràctic, senzill i lleuger tot el que ens ofereix la xarxa. Això de Microsoft ens apropa a imaginar-nos com seria l’apocalipsi del món digital i em pregunto com resoldríem la necessitat ja elemental d’estar connectats amb els nostres i saber què és trending topic, de què parla la gent. ¿Què passaria si hi hagués realment una apagada digital? ¿La humanitat sabria mantenir la calma o ens mataríem per comprar paper higiènic com en la pandèmia? ¿Quant resistiria l’economia? ¿Sabríem estar sense saber com estan els nostres? Seria a grandíssima escala el que et passa quan et uedes sense bateria al mòbil, una sensació d’aïllament, jo ja no surto de casa sense el carregador. Fa uns anys, dues hores després de despertar-me ja em vaig quedar sense bateria. Havia fet el següent, tot amb el mòbil: em va sonar el despertador, vaig posar la ràdio, vaig llegir la premsa i vaig demanar un taxi online perquè em portés a l’estació de tren. Durant el trajecte vaig contestar uns emails de la feina, vaig pagar el taxi amb l’aplicació i finalment vaig escanejar els bitllets de tren. Quan ja era al seient i el tren es disposava a sortir, encara no eren les 8.30 del matí i ja no tenia bateria. Em va quedar un viatge de tres hores sense ràdio, xarxes, whatsaps. Vaja, com ha viscut la humanitat fins fa trenta anys. Zero contacte amb res que no estigués al meu abast, que no fos la gent desconeguda que tenia al voltant. Coses en què ja no ens fixem ni ens interessen perquè estem sempre amb el cap cot mirant el mòbil.