Amb gatzara

1

Es llegeix en minuts

Per què confiar en El Periódico

21 de de juliol del 2024. 05:15

0 Comentaris

El luchador profesional Hulk Hogan habla en la Convención Nacional Republicana / EFE/EPA/Justin Lane

Ens estan preparant per al proper episodi distòpic per tal que, quan arribi, fins i tot puguem arribar a pensar que no n’hi havia per tant. La convenció republicana al Fiserv Forum de Milwaukee, amb una eufòria incontenible, mentre Biden es recuperava de la covid i podíem contemplar noves imatges del deteriorament, ha tingut de tot i ha servit, com era previsible, per estructurar la imatge definitiva de l’heroi que no té por de res i que pot fer front a totes les dificultats, a tots els treballs que els déus li hagin d’enviar. La distopia, més enllà de les beneiteries dels eslògans i dels crits, de la posada en escena, dels enfervorits militants, se’ns ofereix com una alternativa plausible en el moment en què veus uns delegats que ajuden els seus companys a confegir l’homenatge en forma de sublimació de l’episodi del tiroteig de Butler. Contemplar com aquells senyors i aquelles senyores reproduïen l’esparadrap a l’orella dreta de Trump en la seva pròpia orella dreta, comprovar que no eren dos o tres, sinó una munió de seguidors, feia feredat, perquè aquests gestos, que contenen dosis d’ironia i de comèdia, però també quantitats ingents de devoció cega, asseguren un futur en què qualsevol minúcia s’elevarà a la categoria de símbol. Això ens espera. I també ens espera "l’avanç d’una nova dinastia", com pronosticava Idoia Noain, amb tot de filles i fills, nores i gendres, i netes que expliquen les bondats de l’avi en la intimitat. O la demencial intervenció del candidat a la vicepresidència en què acusa Biden del Tractat de Lliure Comerç o de la invasió a Irak (accions de la família Bush!), mentre que resulta que Biden, com qui diu, hi va tenir tanta responsabilitat com vostè o com jo. I, per acabar, aquell personatge dels patètics espectacles de lluita lliure que s’estripa la samarreta on surt la seva efígie enarborant una bandera i n’ensenya una altra amb el nom de Trump i exigint que la “trumpmania sigui salvatge”. Hulk Hogan és un salvatge, això és segur. Un bufó histriònic, un petimetre. Tots aquests anuncien amb gatzara un futur paorós.