Jutges
Kafkians per voluntat
Una retrato del escritor Franz Kafka. /
Si heu tingut la sort i l’alegria de llegir aquest monument de Charles Dickens que es diu El Casalot (1853), sabreu que l’adjectiu kafkià ja es podria aplicar molt abans que Franz Kafka es posés a escriure. Llegida avui, la descripció que la novel·la fa del sistema judicial a Londres, a partir del cas de Jarndyce vs Jarndyce, és enrevessada, implacable, hilarant i, precisament per això, kafkiana. Només de començar, el narrador descriu una ciutat de Londres ofegada sota la boira, impregnada de sutge, i llavors diu: "Però la boira no arribarà mai a ser prou espessa, ni el fanguissar prou fondo, per estar a l’altura de la situació d’empantanegament que aquest Tribunal Superior de la Cancelleria, el més mesquí de tots els vells pecadors, exhibeix ara com ara a la faç del món".
Avui s’utilitza sovint l’adjectiu kafkià a la lleugera, però cal recordar que l’origen prové de la lectura d’El procés, i després aquesta sensació angoixosa i opressiva s’escampa per tota l’obra de Kafka. La peripècia que envolta Josef K. des que l’arresten fins que el jutgen, en una espiral de repeticions i lluita incansable contra allò que no entén, ni s’explica per lògica, ha definit que allò kafkià és absurd, embullat i impenetrable. Per això resulta tan perversa, des de fa uns anys, aquesta voluntat d’alguns jutges espanyols d’inventar laberints de frases incomprensibles. Els Llarena, García Castellón i Aguirre, entre d’altres, busquen forçar el sentit de les paraules per prolongar la incertesa davant l’aplicació de l’amnistia. Són kafkians per vocació i volen que una colla d’encausats se sentin en fals, perpètuament enfrontats a la litigació. No guanyarem, semblen dir-los, però si allarguem el litigi, tampoc no perdrem i, a més, us desesperarem.
Potser no és cap casualitat que el procés català es digués precisament així, el procés, com la novel·la fundacional de Kafka, i que amb el temps hagi agafat un aire de construcció fictícia per part dels líders independentistes. Però tampoc no hi ha dubte que els jutges implicats són uns grans fabuladors del no-res. Només cal llegir algunes interlocutòries recents.
